Hi ha qui té idees genials. Heu sentit parlar d’Elon Musk? És físic i cofundador de Pay Pal. Cada cop més és conegut per les seves propostes revolucionàries en el món de l’energia i per la seva visió de futur. L’Elon Musk és dels qui creu que cal actuar el més aviat possible per abandonar els combustibles fòssils. Ho creu, i ho porta a la pràctica amb els seus projectes. Quan llegeixo les seves propostes, no puc deixar de preguntar-me per què aquests visionaris sempre són gent de fora, i moltes vegades de l’altra banda de l’Atlàntic…
No és només l’Elon Musk. A la Declaració de la Terra, un grup de 17 científics i premis Nobel de prestigi internacional ho han dit ben clar: per evitar la catàstrofe climàtica, cal que el 75% de les reserves de gas i petroli del planeta es quedin al subsòl. És una declaració revolucionària, que canvia totalment la perspectiva. Fins fa poc, pensàvem que calia anar introduint les renovables perquè les reserves de combustibles fòssils s’estaven esgotant. Però aquests científics ens diuen que no podem esperar, i que no té sentit inventar noves tècniques (com les de fracturació hidràulica) per aprofitar el que encara queda sota terra. Perquè la gran decisió del segle XXI haurà de ser la de deixar els combustibles fòssils on són, i no tocar-los.
Per això, l’Elon Musk va iniciar el projecte Hyperloop. L’objectiu d’aquest projecte es pot resumir en una frase: crear un nou sistema de transport per terra, semblant al tren d’alta velocitat, que sigui autosuficient en termes d’energia. Més en concret i com a primer pas, l’Elon Musk es proposa dissenyar un sistema de transport que permeti anar de Los Angeles a San Francisco en 35 minuts, a una velocitat de més de 1000 Km per hora, i només amb l’energia aportada per panels solars situats al llarg del recorregut. Aquí teniu una descripció més detallada del projecte, mentre que aquesta web explica, també amb un vídeo, el primer prototip d’una milla que aviat es podrà veure i provar a Hawthorne. El que trobo fascinant és poder viatjar més ràpid que els avions amb zero consum energètic, només amb energia solar. El sistema Hyperloop serà més segur, ràpid, a prova del mal temps i de terratrèmols, i el seu cost total previst és la trentena part del que cal per construir un tren d’alta velocitat. Tot plegat es basa en un conjunt de càpsules, cada una amb 28 seients per a passatgers, que avançaran tot levitant dins de canonades hermètiques amb baixa pressió d’aire. Les càpsules agafaran aire pel davant, el comprimiran, i l’utilitzaran per levitar i per impulsar-se a reacció. En tot cas, com que aquest sistema no tindrà prou potència per a mantenir la velocitat de creuer de les càpsules dins la seva canonada-via, seran accelerades cada 100 quilòmetres amb motors lineals d’inducció disposats al llarg de la via. Tot plegat és clar i tecnològicament factible. Útil per distàncies de fins a mil cinc-cents quilòmetres, serà el primer sistema autònom de transport per terra, molt més econòmic que els actuals trens, que no necessitarà electricitat externa i que gastarà zero petroli. Té certes probabilitats de ser un dels transports genuïns i característics del segle XXI, no penseu?
Sabíeu que, segons informes recents, el 6,5% del PIB mundial serveix per subvencionar el petroli, el gas i el carbó? Els combustibles fòssils obtenen ajudes per valor de 550.000 milions de dòlars a l’any segons l’Agència Internacional de l’Energia, quantitats que l’FMI creu que són molt més elevades. Són valors que superen en més de quatre vegades les subvencions destinades a les energies renovables, fet que trobo directament escandalós. Crec que és un bon exemple de les famoses portes giratòries.
En tot cas, cada cop hi ha més gent que creu que ha de ser proactiva. A més de projectes visionaris com Hyperloop, a casa nostra hi ha cooperatives com Som Energia que promouen un canvi de model energètic amb l’objectiu d’arribar a assolir un 100% renovable, tot incidint en la comercialització i producció d’energia d’origen verd. Volen sortir de terra i marxar cap al sol i el vent, amb projectes que cuiden la Terra i que ben segur acabaran cuidant les persones. Perquè cada cop és més clar que l’actitud de tancar els ulls i mantenir els combustibles fòssils de sota terra no fa més que crear conflictes, incrementar les desigualtats i acabar generant immenses onades de desplaçats.
Per cert en Jeremy Corbyn demana tallar el subministrament d’armes a l’Estat Islàmic, vol exigir la revisió dels tractats de venda d’armes i reclama renegociar la pertinença a l’OTAN. Diu, a més, que “hauríem de permetre a qualsevol que estigués desesperat viure al nostre país”.
Sobre el canvi climàtic, a vegades és difícil convèncer la «gent del carrer», la que no té estudis específics o no els recorda. Y a vegades em sap greu haver-la convençut basant-me, sense voler, en el principi de l’autoritat: «si ho diu aquest, alguna cosa hi deu haver».
Però el que realment em treu de polleguera és trobar-me amb científics negacionistes, amb arguments com un que em deia: «Al final del el permià hi van haver crisis climàtiques, amb grans pujades del diòxid de carboni, i l’home no hi era. Ara, si puja i les temperatures s’eleven, tampoc no és culpa de l’home sinó un fenomen natural».
Per molta visió general de la ciència, no sóc especialista en paleoclima, al menys de la Terra —el meu interlocutor, tampoc, la seva especialitat encara està més allunyada de la qüestió que la meva— i, d’entrada, no tinc gaire idea sobre aquestes crisis climàtiques i no li puc discutir. Però em fa l’efecte que la seva posició traspua apriorismes ideològics que poc tenen a veure amb la ciència, parla de certeses quan hauria de parlar de probabilitats de risc. Em recorda aquells defensors del tabac que no creien en les estadístiques i que no van començar a callar fins que es van trobar els mecanismes bioquímics pels quals el fum del tabac causava, efectivament, càncer de pulmó.
El pitjor del cas és que hi ha polítics i empresaris que s’aferren a posicions d’aquests científics. Sense haver comprès ni de lluny la filosofia de la ciència, pensant que es basa en certeses i que sense una demostració formal no es pot dir res.
Això em fa pensar que més que ensenyar ciència, que també és essencial, cal ensenyar a l’escola la filosofia de la ciència, especialment el no dependre del principi d’autoritat que ens diu, per exemple, que les lleis de Newton són veritat, sinó de veure que les lleis de Newton són coherents amb la nostra experiència, i que són una navalla d’Occam.
I intentant aplicar aquesta filosofia, tres reflexions sobre els trens subterranis i el transport en general:
• Les «obres públiques» sempre són molt, o moltíssim, més cares que el pressupostat.
• Els trens son un transport d’una dimensió, i el territori en té dues. Cal pensar al mateix temps una xarxa dendritica que els faci útils a la major part del territori, no a un km a la rodona de cada estació.
• El transport més eficient energèticament, és el «no transport», a nivell d’esbós: la telepresència —i a gran escala—; l’optimitzar la situació d’una indústria respecte matèries primeres, recursos i destí del producte; l’evitar que dos camions plens de grava es creuïn a la carretera…