Fa poc vaig llegir un article que deia que tot era qüestió d’escollir entre ciències i lletres. I que, posats a escollir, l’opció era clara perquè els humans som més de lletres, d’aquelles lletres que conformen els nostres noms i cognoms. La veritat és que no vaig entendre res. Per què hem d’escollir, si podem sumar?

A casa tenim un rellotge com el de la imatge. És el rellotge dels elements que va inventar-se l’Oliver Sacks i que va fotografiar en Tomas Muscionico durant una entrevista a Sacks d’ara fa 13 anys. La imatge és un tros del muntatge fotogràfic complet que va publicar en Muscionico i que he tret d’aquesta web. No va ser gaire difícil, només vam haver d’enganxar una còpia ampliada d’aquesta imatge damunt l’esfera que abans tenia el rellotge. La una és l’hidrogen, les dues i les tres són l’heli i el liti, les sis del matí són el carboni que ens conforma i les nou el fluor que ens protegeix les dents. Un cop passada l’hora del magnesi del migdia, saltem al cercle interior. Dinem entre l’hora de l’alumini, la del silici i la del fòsfor, i a la tarda i nit ens arriben el sofre, el clor, l’argó, el potassi, … junt amb el vanadi i el crom. Cada dia acaba amb el crom, de nombre atòmic 24 i després, a la una de la matinada, arriba un cop més la lleugeresa de l’àtom de màxima simplicitat.

Permeteu-me que expliqui una petita anècdota: Oliver Sacks deia que entenia molt bé els seus pacients perquè estava tan boig com ells.

Fa pocs dies, en un petit homenatge pòstum a Oliver Sachs, en Javier Sampedro el definia com a científic de lletres, com a membre d’aquest grup de gent que conforma una espècie raríssima i preciosa. Per a Sacks, una font de desassossec davant la mort imminent era no poder arribar a saber el que es descobriria l’endemà, deixar de llegir cada setmana les revistes Nature i Science. Però amb això no en tenia prou, perquè l’escriptura li era tan necessària com la seva investigació. La seva recerca mai estava completa fins que la compartia amb els seus lectors.

M’agrada la pàgina de ciència del HuffPost. De fet, és ben coneguda com exemple de divulgació científica de qualitat, on molts científics expliquen el que fan amb paraules entenedores. He de reconèixer que admiro els científics de lletres. La filòsofa Adela Cortina deia fa poc que a les èpoques de més progrés la filosofia ha treballat colze a colze amb les ciències, i ha estat aquesta fecundació mútua entre filosofia i ciències el que ha generat el millor saber. I en canvi, el més habitual és la disjuntiva: Ciències o lletres? Lletres o números? Per què és tan fàcil separar i tan difícil sumar? Tal vegada perquè no hem estat capaços d’explicar les ciències de manera atractiva i entusiasta als nens i adolescents, i perquè no en fem prou divulgació. És un tema en què els científics no podem defugir la nostra responsabilitat. En tot cas, no sé què opineu, però la meva impressió és que hi ha més científics de lletres que humanistes amb coneixements científics. I és clar que uns i altres són essencials. Oliver Sacks deia que els filòsofs han d’entrar al laboratori i els científics han de ser més doctes en filosofia. Perquè la formació de l’esperit crític necessita de la ciència i de la filosofia. No és possible entendre un món tan complex i tecnològic com l’actual sense un mínim coneixement científic. Només cal pensar en les dades que llegim als diaris, dades que molts cops obliden xifres bàsiques per analitzar i entendre bé els problemes (vegeu la nota al final).

Per cert, en Miquel Carrillo parla de l’informe que corre pel Parlament Europeu aquests dies i que denuncia que els grans bancs europeus aprofiten les seves xarxes internacionals per evitar pagar milers de milions d’euros en impostos a la UE; També parla de les multinacionals amb seu als països del G-7, que l’any 2010 van deixar de pagar 6.000 milions de dòlars en impostos al continent Africà.

——

NOTA: Només a títol d’exemple, és força habitual que les noticies vagin acompanyades de valors totals o mitjans (el valor del PIB, la despesa sanitària, el pressupost d’una ciutat, la renda per càpita i molts d’altres). És molt més estrany, en canvi, que ens expliquin quin valor té la dispersió de les dades (o variància, o desviació tipus, per exemple) i que tinguem informació sobre la seva distribució amb gràfics d’histogrames o similars. La distribució i dispersió del PIB, de la despesa sanitària o de la renda per càpita ens pot informar de les desigualtats i de molts problemes socials que les mitjanes ens amaguen. I la distribució del pressupost d’una determinada ciutat o de la seva despesa sanitària per districtes ens obre la caixa de la comprensió real de la situació. Perquè la simplicitat de les xifres amaga els problemes, i en canvi la riquesa de les dades ens pot fer entendre i ajudar a analitzar. Amb pocs números, difícilment podrem comprendre. Amb més xifres i una mica d’interès per les matemàtiques i la ciència, podrem llegir i deduir el que no ens diuen les lletres.