Les rajoles prodigioses

Voleu fer un enrajolat original? A l’Alhambra de Granada en teniu molts exemples, perquè els àrabs eren uns grans experts en l’art de decorar parets. Els nassarites sabien combinar un o més tipus de rajoles fins obtenir composicions que s’han fet famoses a tot el món. Vegeu-les, per exemple, aquí.

Però, en voleu fer un encara més original? Ho podeu fer amb les rajoles que va descobrir, fa pocs mesos, en David Smith.

No és difícil. Només necessiteu cartolines de colors i les eines bàsiques de dibuix tècnic, regle, esquadra i cartabó. En un primer pas (imatge de dalt a l’esquerra), dibuixeu una línia vertical, hi feu tres o més marques a la mateixa distància i, amb el cartabó, dibuixeu línies que pugin i baixin com veieu a la figura. Si pels punts de tall dibuixeu noves línies verticals, veureu que es forma una estructura de triangles equilàters que ja podríeu fer servir per enrajolar.

Anem ara al segon pas. Marqueu el punt mig de cada costat de cada triangle i, amb l’esquadra (o amb el mateix cartabó) dibuixeu línies perpendiculars a cada costat per cada un d’aquests punts mitjos, tal com indica la imatge de dalt al centre. Ara tenim hexàgons, que també podríem usar per a fer enrajolats creatius.

Però fixeu-vos en la imatge de dalt a la dreta. Si anem retallant costats dels triangles i hexàgons tal com mostra la foto, tenim la rajola de David Smith, que té 13 costats i va alternant angles de 90 i 120 graus. Recorda la forma d’un animal, oi? Ara, si repetiu això amb cartolines de quatre colors i aneu connectant les peces, podreu fer un enrajolat com el que teniu a la part de sota de la imatge.

La rajola de David Smith diem que és una “einstein tile”, encara que no té res a veure amb Albert Einstein. “Einstein” ve de “ein stein” que en alemany vol dir una pedra, perquè ella sola pot enrajolar qualsevol superfície. Això no hauria de ser cap novetat, perquè ja sabem que ho podem fer amb quadrats, rectangles, triangles i hexàgons. El veritablement prodigiós de la rajola de David Smith és que els motius que forma l’enrajolat mai es repeteixen, per gran que sigui la paret que estem decorant. I mai és mai. Podríem enrajolar una paret que anés de la Terra a la Lluna, i cada trosset seria únic, sense cap repetició. Ho ha demostrat en Craig Kaplan, un informàtic de la Universitat de Waterloo a Ontario. Aquí teniu una explicació força detallada de la demostració.

Ni els artistes nassarites ni els matemàtics de tots aquests segles havien arribat a sospitar que una simple rajola poligonal de tretze costats podria, ella sola, omplir parets immenses amb una quantitat de formes i textures que supera les que trobem als núvols, a les roques i a tota la natura. L’infinit l’hem trobat en un senzill polígon fet de pocs trossos d’hexàgons.