Miro per la finestra i observo l’entorn urbà. Entrarà el sol a l’habitació? Tindré sol de matí o de tarda? Tot l’any o només alguns mesos? Podré veure les postes de sol? Quins mesos tindré sol i quins mesos podré gaudir de l’ombra a la terrassa o al porxo de casa?

Són preguntes que segurament ens fem quan pensem canviar de pis i estem anant a veure llocs que ens agraden, o quan anem per primer cop a casa d’amics o familiars. I el fet és que és una pregunta no gaire difícil de respondre. Només cal un mòbil o càmera de fotos, una brúixola i un diagrama solar. És un experiment ben senzill. El primer que cal fer són diverses fotos del que es veu des del lloc on som, si pot ser amb l’objectiu en mode tele-objectiu millor, per evitar la distorsió geomètrica de les imatges. Si les imprimim, fàcilment podrem marcar-hi les direccions que ens dóna la brúixola, amb línies verticals que assenyalin les direccions Est, Sud-Est, Sud, etc. En tot cas, la visió angular que tindrem depèn del lloc on som. La visió del cel des d’un jardí és habitualment molt més àmplia que la que podem tenir quan mirem per una finestra: en aquest darrer cas, si la finestra mira per exemple al Nord-Est, és clar que no podrem veure res de tota la meitat del cel que va des del Nord-Oest fins el Sud-Est passant per l’Oest i pel Sud.

Ara, quan ja tenim les fotos, el següent pas és fer-nos un diagrama solar. Els diagrames solars són representacions gràfiques del moviment del Sol al cel al llarg de l’any. A la imatge de sota (mireu les línies negres i blaves però no us fixeu per ara en la vermella) teniu el diagrama solar que correspon a Barcelona. Els cercles i línies negres representen tot el cal tal com el veuríem si no hi hagués cap obstacle fins l’horitzó. Aquestes línies representen la rosa dels vents i els diferents angles d’elevació per damunt de l’horitzó, de 10 en 10 graus, de manera que el cercle exterior correspon a la línia de l’horitzó. L’únic és que el diagrama el tenim girat, amb la direcció del Sud cap amunt, per a que les trajectòries del Sol quedin a la banda superior. Hi veiem les trajectòries per a cada mes de l’any de desembre a juny i la posició i alçada del Sol al cel cada hora. Al juny, per exemple, el Sol surt quasi pel Nord-Est i es pon quasi pel Sud-Oest mentre que al desembre, com ja sabem, el seu recorregut pel cel és molt més curt. El diagrama no ho indica, però és clar que el comportament del Sol en els mesos entre juny i desembre és idèntic: per exemple, la seva trajectòria el dia 20 d’agost és pràcticament la mateixa que la que veiem dibuixada per al 20 d’abril. Encara que els diagrames solars són ben coneguts des de l’antiguitat, no va ser gens fàcil entendre quin era el moviment real dels astres. La prova és el model geocèntric de Ptolomeu, que com sabem va estar vigent bastants segles fins que Copèrnic el va refutar.

Fer un diagrama solar és ben senzill, perquè hi ha bastanta gent que ho ha estudiat i ens ho posa fàcil. Mireu per exemple, aquesta web de la Universitat d’Oregon. En aquesta altra pàgina de la mateixa web podeu crear en un moment el diagrama solar adaptat a qualsevol punt de la Terra. Només heu de saber les coordenades geogràfiques (latitud, longitud) del lloc on sou i entrar algunes dades com per exemple si el preferiu en hores de temps solar o en les del temps civil. Aquesta darrera web acaba d’explicar com fer-lo servir. De fet, el que he dibuixat en vermell en el diagrama solar de sota és un exemple de com podríem transferir la informació de les fotos que hem fet al diagrama (és possible que el diagrama us quedi deformat, en el vostre navegador; si us baixeu la imatge, veureu que el diagrama és circular). En aquest cas estic suposant que la nostra finestra s’orienta cap al Sud-Oest. Cal simplement mesurar aproximadament els angles que delimiten el tros de cel visible a la nostra foto (o fotos) i representar-ho al diagrama solar. La zona limitada pel traç vermell correspon a la regió de cel que podem veure des d’on som, segons la foto de dalt.

Un cop hem generat el diagrama solar del lloc on som i hi hem marcat la part de cel que podem veure sense obstacles, ja podem respondre totes les preguntes del principi. Per exemple, en el nostre cas veiem que al desembre tindrem molt poc sol, només entre les dues i les quatre de la tarda, mentre que ara, pels voltants del vint de març, tindrem sol entre les 10 del matí i dos quarts de cinc de la tarda. I així podem anar seguint. En tot cas, si us animeu a fer-ho, penseu que haureu d’anar repetint el procés de fer fotos i pintar regions del diagrama solar per a cada punt que us interessi de la casa, terrassa, jardí o carrer, perquè el resultat és diferent en finestres situades en diferents façanes i fins i tot pot variar lleugerament en finestres amb una mateixa orientació, si els obstacles que ens tapen el Sol són propers.

Falten pocs dies per a que arribi l’equinocci de primavera. Els equinoccis són els dies de la igualtat. A qualsevol indret del món, aquest dia el Sol surt exactament per l’Est i es pon per l’Oest, com podeu veure en el diagrama de sota. A tots els pobles del planeta, el dia 21 dels mesos de març i setembre, el Sol és 12 hores damunt de l’horitzó i 12 hores amagat sota seu, en un gir complet que el fa visible durant dotze hores i l’amaga la resta d’hores. Són els dies de l’equilibri, de la perfecta dualitat entre dia i nit. Tothom a la Terra tindrà les mateixes hores de Sol. I a més, aquest any l’equinocci de primavera ens obsequiarà amb un meravellós eclipsi de Sol, el dia 20 de març. Què més podem demanar?

Per cert, José Ignacio Torreblanca diu que el fet que Netanyahu pugui protestar contra l’acord nuclear entre els Estats Units i Iran mentre manté fora del debat públic i dels tractats internacionals un important arsenal nuclear propi, és un miracle d’ordre bíblic que només és possible en aquesta part del món.