Suposem per un moment que s’ens consulta sobre determinades decisions polítiques. No seria pas res d’estrany. Les consultes i la participació ciutadana directa a través d’internet són possibles. Hi ha ciutats que ja ho estan portant a la pràctica. Suposem doncs que tenim l’opció de rebaixar els impostos només a una determinada activitat. Podem escollir entre la recerca, la innovació de les empreses (demostrada per exemple en patents i presència internacional), la cultura o els casinos. Per quina votaríeu?
Doncs no ens ho han preguntat, però sí que sabem el que volen fer els nostres governants. Volen rebaixar els impostos als casinos, quan entri en funcionament el complex BCN World. El complex on participen gent tant significativa com Enrique Bañuelos i Stanley Ho, el magnat del joc vetat a Nova Jersey per la seva relació amb la màfia. En d’altres països, els incentius fiscals són per a les empreses que promouen la recerca i la col·laboració universitat-empresa. Nosaltres, ens apuntem als casinos.
Només puc dir que em sento indignat i avergonyit. Sento vergonya aliena, però també meva. Quin país volem? M’adono que m’estic fent la mateixa pregunta que em feia ara fa un any: Per què s’incentiva el negoci del joc enlloc d’incentivar i promocionar la recerca i l’educació ? Hem de continuar cercant el diner fàcil, invertint a curt termini i afavorint l’especulació, o bé hem d’invertir en educació, ciència i innovació tecnològica? Ens volem reconvertir tot apostant per la creativitat, o ens volem vendre als interessos d’uns quants estrangers? Què volem ser, quan siguem grans?
Com deia abans d’ahir en Lluis Torner, sense ciència no hi ha futur. Coincidint amb la manifestació dels científics contra les retallades, en Lluís Torner deia que no ens podem permetre viure en una societat que no aposti per la recerca. Perquè no l’escolten?
En Josep Ramoneda va escriure ja fa uns quants mesos un article molt clarificador. Deia que BCN World en realitat de fet només era una opció de venda per dos anys d’uns terrenys de La Caixa a una empresa del senyor Enrique Bañuelos, que és qui havia de cercar els inversors. Per això, a “la foto” sortien el president Artur Mas, el nostre conseller de recerca, universitats i economia Andreu Mas-Colell (m’he permès intercanviar els termes), Enrique Bañuelos i el president de La Caixa, Isidre Fainé. Us remeto a l’article d’en Josep Ramoneda si voleu saber més detalls sobre Enrique Bañuelos, que finalment ja s’ha posat a treballar i ha trobat inversors com Stanley Ho. Josep Ramoneda acabava dient que un país que está pensant en la seva independència, mereixeria un projecte de futur alternatiu que mostrés tota la seva ambició de vanguardia creativa. Com ho veieu?
