Aquest gràfic, creat per Thomas Splettstösser, és un dels que podeu trobar a aquesta web.

El gràfic mostra l’evolució del nombre d’infectats a les epidèmies, i evidentment també s’aplica a l’actual del COVID’19. L’eix vertical indica el nombre de nous casos que apareixen dia a dia. La primera observació és que el nombre total de persones que s’infecten (l’àrea sota cada una de les dues campanes) no és massa diferent en els dos escenaris possibles. L’efecte de prendre mesures és que la campana d’infeccions s’allarga en el temps, retardant el moment temporal del seu màxim i, sobretot, reduïnt la seva alçada.

Podríem dir que el fet de prendre mesures ens fa patir el perill d’infecció durant més setmanes. És cert. Però també és cert que permet mantenir el màxim sota control, de manera que el sistema sanitari acaba podent tractar adequadament tots els pacients. Perquè, sense mesures, el màxim es descontrola, els hospitals queden saturats, i molts pacients, mal atesos, acaben morint.

Com diu el meu amic i company Àlvar, el gràfic és una bona mostra de la potència que té la presentació gràfica de les dades…

De totes maneres, aqui teniu aquest segon gràfic, més precís, que podeu trobar a la web de “Our World in Data”. És semblant al primer, però l’àrea sota la segona corba, la del cas en què es prenen mesures, és menor:

En resum: el nombre total de persones que s’infecten (l’àrea sota les campanes) és menor si es prenen mesures, amb un nombre de morts també molt menor. Es bo saber-ho…