Tots sabem que la percepció ens enganya. Però no sempre és fàcil acceptar-ho, a la pràctica. Quan rebem missatges, imatges i vídeos dels amics, quantes vegades comprovem si són certs, abans de donar-los per certs i reenviar-los? Hauríem de fer-ho sempre que puguem, cercant les fonts d’allò que ens arriba i comprovant les dades i l’autoria. Ara, a més, és més fàcil, amb eines i plataformes de verificació com Verificat i altres de semblants (per exemple, Politifact o Snopes per la informació global). L’argument que diu “això és cert, perquè m’ho envia aquesta persona que és de molta confiança”, és fals, com bé han demostrat els investigadors Cailin O’Connor i James Owen Weatherall de la Universitat de Yale.

Ja n’he parlat alguna altra vegada, però m’agradaria fer un cop més una reflexió sobre la immigració a Europa. La imatge de dalt (si cliqueu en ella, la podreu veure en millor resolució) és de l’Eurobaròmetre 469 de la Unió Europea. El document el teniu aquí, i la imatge es troba a la seva pàgina 21. És el resultat de preguntar, a una mostra representativa de persones de diferents països Europeus, quina era la proporció d’immigrants que creien que hi havia al seu país. El que mostra el gràfic és la mitjana de les respostes. L’enquesta es va fer fa dos anys, i els resultats es van publicar el mes d’abril de 2018. Les barres de color blau clar indiquen la percepció del percentatge d’immigrants, mentre que les de color blau fosc mostren el percentatge real: les dades objectives. A Espanya, aquestes xifres són del 23,2% i 8,8%. Però a Itàlia, per exemple, encara hi ha més divergència: la percepció social és d’un 24,6% mentre que la realitat és d’un 7%. I a Polònia, la gent creu que hi ha un 10% d’immigrants mentre que la realitat és d’un 1,1%. Increïble, oi? Una possible explicació, que comparteixo, passa per constatar l’efectivitat de certs discursos polítics, interessats en incrementar aquesta percepció i en crear estats d’opinió basats en allò que ara s’anomena “realitats alternatives”. Però de realitat només n’hi ha una, i mai hauríem de desistir en l’esforç de voler-la trobar i saber. Sembla que els suecs són dels qui millor ho fan, això: percepció del 12,7%, realitat del 12,4%.

Parlant de percepcions i de realitat, cal constatar que els blogs de ciència de l’Ara han deixat de funcionar bé, per raons encara no explicades, a partir del dilluns 14 d’octubre. Puc afirmar que és més un fet real que una percepció perquè em consta que ho han observat i patit diverses persones que volien llegir aquest blog. Intentarem saber objectivament què ha passat, i intentarem també posar-hi remei d’alguna manera. Gràcies, i perdoneu les molèsties.

——

Per cert, la Rosa Montero explica que, a la ONU i a pesar del que diuen moltes veus encara incrèdules, la Greta Thunberg va plorar amb veritable i angoixada frustració, perquè els que pateixen asperger no poden ni aparentar ni fingir i mentir. La Greta, diu, va parlar amb un discurs encès d’autenticitat, en un pur udol de desesperació i incredulitat davant la nostra ceguesa.