El darrer article d’Oliver Sacks al New York Times m’ha impactat. El podeu llegir aquí. Malauradament, no n’he trobat cap traducció. Parla de la meravella que és contemplar el cel de nit, i de la seva passió per la taula periòdica dels elements. L’any passat, quan va fer 81 anys, li van regalar una mica de tal·li. Aquest any, ha estat un trosset de plom…
L’Oliver Sacks diu que ara que veu la mort propera, sent la necessitat de tornar a gaudir de les ciències físiques, un món on no hi ha vida però tampoc mort. Quan fa poc va observar el cel de nit sembrat d’estrelles, se li va barrejar la sensació d’eternitat del cel amb la de trànsit i de mort.