Els mapes enganyen. Si cerqueu la paraula “mapamundi” a internet i compareu les imatges que apareixen a la vostra pantalla, veureu que els continents no tenen sempre la mateixa forma. Àfrica i Amèrica del Sud, per exemple, són continents que en alguns mapes surten més allargats que en d’altres. El problema és que la Terra és esfèrica, i és ben conegut que les pilotes són de mal aplanar. És impossible representar bé la superfície del nostre planeta en mapamundis plans i d’una sola peça.
Feu una prova. Pregunteu a qualsevol amic que, amb l’ajut d’un mapamundi, us digui quantes vegades Àfrica és més gran que Groenlàndia. Jo ho he provat, i us diria que la resposta és quatre o cinc, cosa que és totalment errònia: la resposta correcta és 14, com podeu comprovar ben fàcilment amb un globus terraqüi.
El problema és que la projecció Mercator, utilitzada en molts mapamundis, amplifica les zones de la Terra més llunyanes de l’Equador. La projecció cilíndrica de Gerard Kremer Mercator és còmoda perquè representa els meridians i paral·lels com línies verticals i horitzontals. Però fa créixer les zones temperades i fredes de l’hemisferi nord (Europa, Rússia, Japó i els Estats Units) a costa de les zones tropicals africanes, asiàtiques i americanes. Val a dir que és simètrica respecte l’equador, però el que passa és que a les zones temperades i fredes de l’hemisferi sud, que també amplifica, hi ha molt més mar que terra ferma. Però el resultat és que la percepció habitual que hom té de la mida d’Àfrica és més petita que la real. A més de saber poc del que passa a Àfrica i dels seus patiments, ens l’imaginem com un continent encongit.
Quan la Reial Societat Geogràfica anglesa va proposar a Kai Krause que fes un mapa insòlit, ell va pensar en fer quelcom que contribuís a corregir el nostre encongiment cultural. El resultat va ser el mapa-trencaclosques que podeu veure en aquesta web. La imatge de dalt la podeu trobar en aquest blog de la revista Scientific American, que explica que Àfrica podria acollir quasi tota Europa, la Xina, els Estats Units, el Japó i la Índia. No puc fer res millor que citar en Kai Krause quan diu que “Àfrica és simplement immensa i molt, molt més gran que el que tu o jo pensàvem. Mira-la, fixa’t-hi, pren consciència, i somriu perquè ja mai més ho oblidaràs. Davant teu, Àfrica està assolint l’estatura que es mereix tenir.
En Jarke Van Wijk proposa mapes molt trencats però que aproximen prou bé la superfície del globus terraqüi. Ell els anomena mapes “Miriahedral“. Aquest vídeo, que trobareu a la seva pàgina web, en mostra uns quants. Us el recomano.
Per cert, Caitlin Moran vol que existeixi la igualtat perquè desitja que tota la gent que ho passa malament arribi a ser feliç. Diu que la desigualtat és deixalla medieval.
