L’altre dia vaig tenir una conversa que em va deixar preocupat. Vaig entrar a una ferreteria perquè volia una mosquitera per una finestra. Quan em van dir que l’havia d’encarregar, vaig dir que la volia de 95,5 cm. d’ample. La persona que m’estava atenent va preparar la comanda, i, tot dubtant, va escriure 0,95,5 cm. Li vaig dir que no era correcte i que els de la fàbrica no ho entendrien. Va refer la comanda, posant 0,955 cm. sense massa convenciment. A partir d’aquest moment, la conversa va anar així:
– li vaig dir que el que havia escrit no representava els 95 centímetres i mig que jo volia, i que no podia posar zero coma, si ho expressava en centímetres.
– em va contestar que, a la botiga, els demanaven que sempre posessin un zero
– llavors li vaig indicar que, si volia deixar el zero, podia escriure 0,955 metres
– i aquesta va ser la seva resposta: perquè vol que posi metres si vostè m’ho està demanant en centímetres?
Vaig tardar uns segons en reaccionar. Finalment, li demanar per favor que escrivís el que jo li deia: 95,5 cm. Ho va fer remugant una mica, i dient que em feia cas per allò que els clients sempre tenen raó…
És preocupant, oi? Hi ha conceptes que formen part del que anomenem cultura general. Crec que tots estaríem d’acord en que tothom hauria de saber quina és la capital de França, qui va escriure el Quixot i qui va ser en Francesc Macià. Però potser també hauríem d’afegir que cal saber dividir bé, saber expressar mesures en el sistema mètric i saber escriure (per exemple) el valor de la quarta part de la quarta part. Quan ens van explicar el sistema mètric, vam aprendre que 95,5 cm. és el mateix que 955 mm. i que 0,955 metres, però que 0,955 cm. representa una magnitud bastant diferent. El sistema mètric decimal, basat en el sistema posicional en base 10, és una de les convencions més boniques que tenim, fruit del treball acumulat de pensadors de moltes cultures durant segles. Només cal canviar el lloc de la coma decimal i la nostra mesura passa a expressar-se en unitats diferents.
Ens agrada parlar de ciències i lletres. Hi ha qui s’autodefinex com persona de lletres i hi ha qui creu que és de ciències. Mentre uns pensen que l’escola hauria d’impulsar més les humanitats, d’altres creuen que la cultura general científica de molts joves és deficient. Potser cal una mica de tot, no penseu? Com deia fa poc, si Leonardo da Vinci aixequés el cap segurament ens demanaria que fóssim una mica més renaixentistes i que treballéssim per a millorar l’ensenyament de totes les matèries que ajuden a formar el pensament crític dels nostres nens i joves: humanitats, ciències i matemàtiques. És preocupant. Sembla ser que som a la societat de la informació, però la cultura, humanística i científica, ens passa de llarg pel damunt, com els núvols. Hi ha massa informació i massa poca comprensió. La cultura general hauria de garantir un mínim coneixement d’humanitats, literatura, art, geografia, història, … però també de ciències i matemàtiques, amb eines com les divisions i proporcions i amb conceptes com el del sistema mètric. No creieu?
Per cert, en Miquel Puig parla de Thomas Piketty i diu que demostra que les societats occidentals estan esdevenint una oligarquia en la que els que manen són els que han heretat un gran patrimoni. Diu que difícilment podem imaginar una crítica més contundent a la desigualtat que demostrar que no es basa en el mèrit sinó en la filiació.
