Ahir va morir a Roma la científica Rita Levi Montalcini. Ens ha deixat l’anomenada Signora della Scienza.

Ha mort als 103 anys. Rita Levi va rebre el Premi Nobel de medicina l’any 1986, junt amb el seu col·laborador Stanley Cohen, per haver descobert els mecanismes de creixement neuronal, la cadena de proteïnes que conforma el factor de creixement de les neurones.

Fa un parell d’anys vaig llegir el seu llibre de memòries. El seu títol és clar i suggerent: Elogi de la imperfecció. Ens uns moments en els que molt sovint s’ignora i es menysprea la ciència alhora que veiem actituds pseudo-científiques arrogants i dogmàtiques, Rita Levi ens recol·loca. Ens diu que cal ser conscient de la pròpia imperfecció per a poder millorar, avançar i superar-nos i per a poder exercir la facultat creadora, essencial en els humans. La ciència crea coneixement, però hem de ser conscients que no sabem res i que mai acabarem sabent la raó de tot plegat. La ciència és molt més propera a la filosofia del que pensem. Com deia el mateix Albert Einstein, totes les teories científiques són caduques i acabaran sent superades per altres teories futures. El paradoxal és que, en aquest camí pels paisatges de la imperfecció i de la ignorància, anem creant espurnes de coneixement que ens acaben donant eines tecnològiques que ens poden fer viure millor. Si teniu temps, llegiu aquest estudi. En ell, els autors demostren que les persones que menys coneixen un tema solen ser les més arrogants i les més segures de les seves conviccions…

Rita Levi Montalcini ha estat senadora vitalícia a Itàlia des de 2001. Sempre va estar compromesa amb una visió laica, ètica i solidària de la ciència. Tenia una sòlida confiança en el futur i en les capacitats innovadores dels humans. Defensava la igualtat entre les persones i entre homes i dones. La seva Fundació (que va crear l’any 1994) treballava per l’educació de les dones joves al tercer món (fonamentalment a l’Àfrica).

Per cert, quants parlamentaris que siguin reconeguts científics tenim nosaltres?