La revista Time ha decidit que les noves ulleres dissenyades per Google son l’invent de l’any 2012. Les ulleres de Google son estranyes. De fet, si us hi fixeu bé, veureu que no tenen vidres (tot i que més endavant s’estudiarà la seva integració amb els vidres tradicionals de les actuals ulleres). Les ulleres de Google estaran en fase de proves durant aquest any, amb la idea que surtin al mercat el 2014. Son una barreja de telèfon, càmera i ordinador amb ulleres de realitat augmentada. Han estat desenvolupades als “laboratoris secrets” de Google.
No sé si pensareu el mateix però jo, quan vaig veure aquestes ulleres, em vaig plantejar moltes preguntes. Cóm funcionen? De veritat que calen, unes ulleres com aquestes? Tenen futur? Son un dispendi innecessari?
Creieu que podem entendre com funcionen? En primera aproximació, no sembla massa complicat. Ja estem curats d’espants i ens hem acabat acostumant a invents sorprenents i estrambòtics. Podríem pensar que bàsicament ens estan proposant un telèfon mòbil amb forma d’ulleres. Les ulleres de Google incorporen un petit ordinador (com tots els nostres telèfons mòbils), un auricular prop de l’orella, un micròfon, una càmera, una antena i altres sensors que ja ens són familiars. El sistema operatiu serà Android, com bastants dels telèfons mòbils actuals. Però si gratem una mica més, ens trobem com a mínim amb tres problemes tecnològics més complexes: el comandament per veu, les bateries i el sistema de visualització. Ara per ara, sabem dels problemes però no pas gaire de les solucions; les anirem sabent al llarg dels propers mesos. El sistema de comandament per veu serà probablement semblant al sistema “siri” dels telèfons de Apple, encara que es complementarà amb senyals tàctils de confirmació que podrem indicar tot prement la patilla dreta de les ulleres. I el tema de les bateries no és intranscendent. Tots sabem que la bateria ocupa una bona part del volum del mòbil i tots voldríem que la bateria tingués una durada més llarga. Podrem tenir bateries petites i que durin? Del tema de les bateries en parlarem un altre dia.
A mi, el que més m’apassiona és entendre com resolen el problema de la visualització. Les ulleres de Google son ulleres de realitat augmentada. Ens deixen veure el món real, però ens hi afegeixen informació que ens pot ser d’utilitat. El concepte ja té uns quinze anys i ara es comença a concretar, per exemple en els telèfons mòbils. Els telèfons actuals detecten la nostra ubicació i ens poden mostrar un mapa amb les biblioteques més properes o d’altres serveis. Però l’invent de Google va més enllà perquè elimina la pantalla dels telèfons mòbils. Estem acostumats a percebre i llegir la informació en paper o en pantalles (televisors, ordinadors, telèfons). A les ulleres de Google però, la pantalla és virtual. La persona que les porta veu el món real i a més, veu una pantalla d’ordinador dalt a la dreta del camp de visió, situada a una distància mitjana, que fa de pantalla del telèfon mòbil. És una pantalla inexistent. Tot el que porten les ulleres és un petit sistema de visualització de plàstic transparent enganxat a la muntura i molt prop de l’ull. Aquest artefacte de visualització enganya el nostre sistema perceptiu i aconsegueix que veiem la imatge ben enfocada en una pantalla imaginària a molta més distància. La transparència del sistema fa que la nostra lent, el cristal·lí, enfoqui sense problemes el que tenim davant (la gent, els carrers, etc.). Ni que volguéssim, podríem enfocar el trosset de plàstic perquè és massa prop de la nineta del nostre ull. I cóm és que podem veure la imatge ben enfocada? Doncs perquè el sistema aconsegueix alinear adequadament els raigs de llum que surten de cada un dels píxels i que van cap la nostra nineta. El sistema òptic és semblant probablement a un microscopi transparent que ens deixa llegir la pantalla virtual que veiem dalt a la dreta. En tot cas, el que és clar és no hi ha res de segur… Així com jo penso que l’explicació que us he donat podria ser la més plausible, hi ha qui pensa que el sistema podria utilitzar un esquema de projecció retinal en que la pantalla de projecció és la nostra pròpia retina. Tot plegat ho anirem entenent millor els propers mesos, quan tot hagi quedat patentat i els laboratoris de Google ens obrin les portes del seu invent.
Passem ara a la pregunta de si aquestes ulleres calen i de si tenen futur. La pregunta ens la contesta molt bé la Milagros Pérez Oliva. La Milagros ens diu que mai no s’ha inventat una tecnologia que sigui eficient econòmicament i que no s’hagi acabat utilitzant. Totes les noves tecnologies han provocat resistències, però tard o d’hora han acabat entrant a les nostres vides. El que també ens diu és que cal saber usar-les bé, disminuint els efectes negatius, propiciant els positius i educant ments pensants i crítiques. Segur que fa uns quinze anys, quan vam començar a veure gent que caminava pels carrers mentre parlava per telèfon, ens vam fer el mateix tipus de preguntes. Els anys 60 i 70, els ordinadors eren màquines pesades, tancades a les sales condicionades dels centres de càlcul. Als anys 80, els ordinadors personals van entrar a casa nostra, i als anys 90 vam començar a tenir portàtils o “laptops”, ordinadors que ja podíem tenir a la falda. Els telèfons actuals son fins i tot més potents que els ordinadors portàtils que teníem fa quinze o vint anys. Però ara son mòbils, no portàtils. No pesen i els podem portar sempre amb nosaltres. Aquestes ulleres de Google ens mostren un nou canvi. En el futur, la gent es vestirà amb els dispositius informàtics i de comunicació. Els portarem incrustats a la roba i als complements. Dels portàtils als mòbils, i dels mòbils a les ulleres i vestits tecnològics.
Si voleu ser els primers en portar-les, les trobareu molt cares. Però jo no diria pas que les ulleres de Google siguin un dispendi innecessari. Tot es començar. Tots hem acabat veient com els preus dels nostres artefactes baixen. Ho hem vist en les ràdios i televisors, en les càmeres i calculadores. Alguns projectes actuals es plantegen que tots els nens del món tinguin un ordinador portàtil. És un mitjà per ajudar-los a que desenvolupin un pensament critic.
Si poguéssim mirar per una finestreta que ens mostrés el món d’aquí a 50 anys, que penseu que veuríeu? Jo crec que veuríem la gent pel carrer sense telèfons mòbils i portant ulleres del tipus de les de Google. En canvi, soc molt més pessimista en d’altres aspectes. La finestreta probablement ens mostraria desigualtats, gana, corrupció i devastació. Com diu l’Eudald Carbonell, en alguns aspectes encara no hem sortit de la prehistòria. Tant de bo, al llarg d’aquest segle XXI, els nostres néts sàpiguen utilitzar la tecnologia per a ser més humans i més respectuosos amb el nostre planeta.
