La Theresa Willingham diu que tots naixem curiosos, ho explica en aquesta conversa TED. Els infants no paren. Ho volen tocar, tastar, olorar i explorar tot. Després, a mesura que es fan grans, perden la innocència i deixen de banda la curiositat. En pocs anys, els nens passen de l’entusiasme i les constants preguntes a l’apatia i el desinterès. Segurament hi ha raons biològiques, però la família, la societat i l’educació també hi fan alguna cosa. Els nens creixen, van aprenent les habilitats que els han de servir per viure en aquest món tan complex, però també van apagant la seva curiositat. És molt fàcil desincentivar la seva curiositat innata, sobretot quan estem cansats i ens empipa que insisteixin i preguntin tant.
Però el cert és que la curiositat genera creativitat. La curiositat és el combustible que mou els avenços en qualsevol camp, sigui social, polític, literari, artístic, científic, econòmic, tecnològic, mèdic, històric o qualsevol altre. Si fem cas al que ens diu la Theresa Willingham, hem de treballar per mantenir la nostra curiositat i per exercitar l’esperit crític, intentant potenciar en nosaltres el que volem que els nostres nens no perdin. Tot el que ens envolta és un motiu per la curiositat i per a fer-nos preguntes. Què és la vida? D’on surt el nostre instint de supervivència? Per què és blau, el cel? Cóm és que poden guardar informació, els llapis de memòria? Què és el que fa que puguem enviar-nos fotos des del telèfon? Per què, en temes d’energia i canvi climàtic, no fem cas als científics? Per què hi ha fam al món? Per què hi ha comerç d’armes? És fiable, el que llegim i escoltem? I així, fins l’infinit.
En canvi, un estudi recent fet a Suïssa mostra que el 45% dels nois i el 70% de les noies que comencen l’ensenyament secundari se senten poc estimulats per part dels seus professors pel que fa al seu interès per la tecnologia. El trist de tot plegat és que la manca d’estímuls talla les ales de la curiositat i moltes vegades porta cap a l’apatia i el desinterès. I a casa nostra no som pas diferents. Els adults hem perdut la curiositat dels infants, ens fem poques preguntes i acabem tenint un baix interès per disciplines com la filosofia, la ciència i la tecnologia. Vivim enganxats a la tecnologia però sense voler-ne saber res, com si fos màgia. I, com diu en Jorge Wagensberg, és impossible viure amb esperit crític en aquest món tecnològic si no el volem entendre. El fet és que la situació a Espanya pel que fa a la visió social en temes de ciència i tecnologia és preocupant (i a Catalunya segurament també, encara que no he trobat dades concretes). Els resultats d’una recent enquesta feta per la FECYT són ben explícits. Més del 27% dels enquestats creuen que el Sol gira al voltant de la Terra, i més d’un 40% pensen que els primers humans van coexistir amb els dinosaures. L’enquesta es va fer fa només cinc mesos.
La Theresa Willingham ens diu que el que cal és una generació de gent que hagi crescut fent-se preguntes i cercant respostes, gent que no tinguin por de fer-se mal ni de caure o fallar, gent que cregui que la curiositat és la seva forma de vida.
Per cert, en Miquel Puig diu que els polítics han d’estar disposats a defensar el ciutadà dels interessos del capital. Diu que de fet, d’això va la política.
