En Douglas R. Hofstadter, professor de ciències cognitives a Stanford i altres Universitats, explica que moltes de les nostres característiques, que pensem que ens defineixen com a persones, no són exclusives dels humans. Hofstadter argumenta que en els animals hi ha tota una gradació, d’ànimes petites a ànimes grans. Depèn de la capacitat de categoritzar (abstreure), de ser conscient del jo, de tenir compassió (patir amb l’altre), d’empatitzar. Diu que els animals més evolucionats, els de les ànimes més grans, són més semblants a nosaltres del que ens pensem.
Els científics que van assistir a Vancouver al congrés anual de fa dos anys de l’associació Americana per l’Avenç de les Ciències (AAAS), van acordar que els dofins haurien de ser tractats com a persones no humanes. Van considerar que tenen dret a la vida i a la llibertat, i que aquests drets haurien de ser respectats. El cervell dels dofins, ben complex, els permet de tenir un nivell d’auto-consciència similar al nostre. Els dofins cuiden els vells, saben respondre preguntes i poden pensar estratègies força sofisticades. Els científics van dissenyar un experiment en el que els dofins d’una piscina eren recompensats amb un peix si la netejaven i treien algunes bosses de plàstic que els seus cuidadors hi havien deixat. Un dels dofins va trencar les bosses i va amagar els trossos. Després els anava donant un a un per tal d’aconseguir més peixos. Altres experiments han demostrat que els dofins, com els elefants i d’altres mamífers, quan es miren al mirall pensen “ei, aquest sóc jo!”.
La revista Scientific American va publicar un número especial sobre què ens fa ser humans i què ens diferencia dels altres animals. És clar que tenim auto-consciència, però molts cops actuem per purs impulsos, amagats i desconeguts. Què som? Què ens fa ser diferents? L’Institut per l’Ètica i les Tecnologies Emergents (IEET) declara que un bon nombre d’animals com els simis, els cetacis (dofins i balenes), els elefants i els lloros mostren trets consistents amb el que sempre hem entès que defineix el concepte de persona: són auto-conscients, tenen intencionalitat, són creatius i utilitzen un cert tipus de comunicació simbòlica. Els investigadors del IEET opinen en conseqüència que haurien de ser considerats persones no humanes i que tenim el deure moral i legal d’estendre els actuals drets humans als animals d’aquestes espècies.
Sabem ben poca cosa, del cervell. Del nostre i del d’altres mamífers. Però inesperadament, estem començant a descobrir que alguns d’ells són més semblants a nosaltres del que fins ara pensàvem. El món és probablement ple de persones no humanes. De fet, i a pesar de tota la recerca actual, és ben probable que el cervell continuï essent un misteri durant bastants anys. Gràcies a Sydney Brenner (premi Nobel de medicina 2002) i als continuadors de la seva recerca, tot just fa pocs anys s’ha començat a entendre el funcionament del sistema nerviós del cuc caenorhabditis elegans, que té un total de només 302 neurones. Amb aquesta perspectiva, creieu que serà fàcil entendre bé el funcionament del cervell humà, amb els seus cent mil milions de neurones i amb una ingent xarxa de connexions entre totes elles? Tot i els avenços, hem de reconèixer que el que sabem és insignificant, comparat amb el camí que tenim davant nostre. Mentrestant, millor que respectem els drets de les persones, siguin humanes o no.
Per cert, en Jordi Ferrerons diu que Cabu, l’humorista assassinat de Cahrlie Hebdo, tenia una capacitat increïble per captar amb enorme concisió l’essència de l’estupidesa humana, tant en un context polític, social com religiós. Wolinski i Cabu creien que escandalitzar havia de propiciar la reflexió.
