Al campus nord de la UPC, prop de l’edifici de la biblioteca, hi ha una filera d’aurons roigs. Aquests dies de tardor, acostar-s’hi és un veritable plaer. L’auró, l’acer rubrum, és un arbre ben conegut pel color de les seves fulles el mes de novembre. S’adapta a moltes condicions, s’utilitza en jardineria i es pot trobar des del nivell del mar fins a uns nou-cents metres d’altitud.

La foto d’aquí al costat la vaig fer fa pocs dies. No hi veieu quelcom d’intrigant? Per què tenen colors diferents, les fulles dels arbres? Per què veiem aquesta varietat de colors? Per què un d’ells és ben vermell mentre que un altre és encara quasi tot verd?

Sabem que el canvi de color de les fulles està relacionat sobretot amb la disminució de les hores de llum i de sol. Les fulles canvien de color i cauen en part perquè la manca de sol fa que no puguin generar clorofil·la. I la manca de clorofil·la, que a més de ser un compost vital és un pigment, modifica els colors. Però a la vida tot és útil. Les fulles que cauen serviran de nutrients pel brots de la primavera i per a la vida de l’any següent, com passa amb tots els éssers vius que moren (i morim).

El color de les fulles és bàsicament degut a tres pigments: la clorofil·la, el carotè i les antocianines. La clorofil·la és essencial per la vida, com bé sabem. Es troba dins les cèl·lules, en unes estructures en forma de disc anomenades cloroplasts. En presència de la clorofil·la i amb l’energia de la llum solar, el diòxid de carboni de l’atmosfera reacciona amb l’aigua de les cèl·lules de les fulles per a generar oxigen i carbohidrats (també anomenats hidrats de carboni, com els sucres, i de formula química Cx(H2O)z per diversos valors de x, z). La clorofil·la no és estable, sinó que les fulles han de sintetitzar-la contínuament amb energia lumínica. A la tardor, però, les fulles no poden mantenir el mateix ritme de regeneració de clorofil·la de l’estiu. A més, les branques inicien el seu procés d’hibernació i es protegeixen fent créixer una membrana impermeable que les va aïllant de totes i cada una de les seves fulles. La concentració de clorofil·la a les fulles baixa, i llavors podem observar el color groguenc del carotè i el vermellós de les antocianines, compostos que són més estables i duren més que la clorofil·la.

S’ha escrit molt sobre les causes del canvi de color de les fulles a la tardor. La Helen Ougham, en Phillip Morris i en Howard Thomas, per exemple, citen un bon nombre de treballs científics publicats des de fa més de 15 anys, tot remarcant que les variacions genètiques tenen una especial incidència en el procés de degradació de la clorofil·la i en els canvis de color de les fulles a la tardor. En d’altres paraules: els arbres tenen diferències genètiques, com ens passa a nosaltres, diferències que es van transmetent de pares a fills. Nosaltres tenim diferents tipus de cabell i una bona varietat de colors d’ulls. I els arbres tenen diferents comportaments a la tardor, que, com nosaltres, han heretat de les generacions precedents.

Uns arbres són més fredolics que els altres, i ara sabem que aquest és un tret genètic que es transmet mitjançant les llavors i la fecundació de les flors. Els més fredolics noten el canvi de temps més aviat, i les seves fulles ràpidament es tornen groguenques i vermelles. En canvi, els que no ho són tant es mantenen més temps amb el seu color verd de l’estiu. Tots els arbres de la foto són aurons. Però els matisos de color ens revelen els seus matisos genètics. A la foto, el de les fulles vermelloses és més fredolic que el que encara veiem de color verd…

Per cert, en Patrick Modiano diu que la tardor no és l’anunci de l’hivern sinó l’estació de les promeses, el net inici d’alguna cosa. És l’inici d’una vida nova, la de la següent primavera.