El nostre ADN conté gens i trossets d’ADN dels nostres avantpassats. Els portem en totes i cada una de les nostres cèl·lules. Ja ho deia en Richard Dawkins: nosaltres morim, però els nostres gens ens sobreviuen. Són l’herència més valuosa que passem als nostres fills i néts.
De totes maneres, si ho pensem una mica veurem que no és del tot cert, això que tots els nostres gens ens sobreviuen. Cada procés de fecundació humana crea un nou ADN, singular i genuí, tot aprofitant fragments d’ADN del pare i de la mare. Però com que finalment, l’ADN de tota persona acaba tenint la mateixa llargada que la del dels seus pares, és clar que a cada fecundació només es pot aprofitar la meitat del genoma. Cada cop que tenim un fill li passem la meitat del genoma, però també és cert que els pares que tenen un únic fill o filla perden l’altre meitat del seu genoma. Aquest percentatge decreix quan es tenen més fills, però evidentment mai arriba a ser nul. Alguns dels nostres gens ens sobreviuran, però no tots. És el que podríem anomenar el pacte biològic de la fecundació. La meitat de la informació genètica dels pares passa als fills mentre que l’altra meitat es perd irremissiblement.
En el nostre ADN podem trobar la meitat de la informació genètica dels pares. Com que el procés es repeteix a cada fecundació, és clar que el nostre genoma conté fragments de l’ADN dels nostres avis, subfragments del dels nostres besavis, i així successivament. En el cas de poblacions tancades on tots els aparellaments es fan entre persones amb genomes similars, aquests subfragments no són fàcils de distingir. Però en el cas de parelles interètniques amb perfils genètics molt diferenciats, l’estudi genètic dels seus descendents permet detectar els fragments originals d’ADN dels dos membres de la parella inicial, com podeu veure a la imatge de dalt (que també trobareu en aquesta web). El nostre ADN és una cadena de trossets del genoma de tots els nostres avantpassats. Encara que el procés és aleatori, en mitjana tenim una quarta part del genoma de cada un dels nostres quatre avis i una vuitena part del de cada un dels nostres besavis. En termes tècnics, l’esperança matemàtica de la part d’ADN que prové de qualsevol dels nostres quatre avis és del 25%. Portem un immens arbre genealògic en els nostres cromosomes.
Justament això és el que han estudiat els investigadors del projecte internacional que vol obtenir el mapa de la història genètica humana i que inclou grups de recerca anglesos i alemanys. Els seus primers resultats han estat publicats fa pocs mesos a la revista Science. La imatge de dalt és d’una de les pàgines web explicatives del projecte. Els resultats són espectaculars, com podeu veure en aquest mapa interactiu (aquí teniu les explicacions dels autors). El treball es basa en l’anàlisi del genoma de 1490 persones vives, de 95 regions diferents del planeta. Cada un dels 1490 genomes ha estat caracteritzat amb mig milió de marcadors genètics, que subministren una molt acurada informació amb 500.000 dades per persona i que permeten identificar els fragments cada cop més petits de l’ADN ancestral.
Amb una adequada anàlisi estadística, els investigadors han pogut arribar a detectar fragments d’ADN de fa 160 generacions, i han pogut estimar el moment històric dels creuaments interètnics en base a la distribució estadística de les mides d’aquests fragments. Considerant una mitjana de 28 anys per generació, estem parlant de quasi 4500 anys. La tècnica publicada a Science és com un microscopi genètic que observa la petjada que tots els avantpassats ens han anat deixant en el nostre ADN. Som literalment una barreja de tots els qui ens han precedit, i ara tenim eines per a llegir-ne el rastre, que portem dins nostre.
Només un exemple. Segons un dels resultats del projecte, l’ADN de l’ètnia xinesa “Tu” conté fragments que indiquen que fa uns 800 anys es van creuar amb europeus de perfil genètic similar al dels actuals grecs. Les dates coincideixen amb les de les expedicions de la ruta de la seda.
Per cert, Pedro Olalla diu que moltes vegades han estat les dones les qui han tret als homes del marasme total.
