Un altre món és possible i necessari, un món que deixi enrere els grans mites que la nostra por ancestral ha anat engendrant. Mites que, ignorant la nostra efímera essència, ens han portat a l’afany desmesurat de poder, a la violència, a la dominació, a creure que som millors que els altres, a la destrucció, les armes i les guerres. Un altre món i una altra cultura que escoltin les veus dels pensadors i de les persones de ciència, que acceptin una vegada que formem part de la natura, que som iguals i vulnerables i que hem de conviure, dialogar i cuidar-nos en un planeta que hem de respectar. O canviem ara o ens destruirem.
Malauradament, la ciència i les persones que en són protagonistes són transparents, com quasi tot el que plantegen i els valors que defensen. La ciència fins i tot ens genera recel, com la filosofia i altres disciplines. I, si els científics són invisibles, al llarg de la historia les dones científiques ho han estat encara més.
Hi ha moltes persones (en aquest treball en trobareu unes quantes) que van haver de lluitar contra tota mena de dificultats i prejudicis, però van acabar descobrint petits racons de bellesa inaudita mentre desxifraven paràgrafs del gran llibre del coneixement de l’univers. Algunes van poder veure reconegut el seu treball, d’altres van poder ser descobertes quasi per casualitat. Moltes continuaran desconegudes per sempre més.
Van viure lluny de les riqueses, es van descobrir fràgils. Van viure amb mesura, van decidir cuidar, van voler ser cuidades. I amagades a la seva vall dels límits, ho van explicar. La seva actitud ens ajuda a entendre el nostre lloc al món.
A banda del que ens van llegar, a més de les seva lluita vital i de les troballes científiques intento anar presentant en pinzellades, ens van deixar el regal de la seva actitud i dels seus principis ètics. Ho van fer en silenci, sense cap afany de protagonisme social. Però aquests principis no poden ser més actuals. Inclouen la sorpresa constant davant el que veiem al món, sorpresa que ens fa observar amb la mirada dels nens sense deixar de plantejar preguntes, però que també tracta amb el màxim escepticisme les informacions d’origen dubtós. Signifiquen una voluntat constant d’entendre els fets de manera objectiva, amb experiments rigorosos i mesures que ens desvetllen la ubiqüitat dels límits, perquè tot el mesurable és limitat. Impliquen ser conscients que hi ha coses que mai podrem fer i altres que mai podrem saber.
Van ser persones que ens van parlar de moderació, d’equilibri, d’imperfecció. Conceptes que ara ens haurien de protegir de la desmesura i la destrucció. Perquè som part d’aquest equilibri ecològic de Gaia que no tenim dret a trencar, perquè hem de tenir cura de la biosfera, perquè totes les persones es mereixen una vida digna, perquè la violència deshumanitza els altres, perquè el privilegi d’entendre la nostra mortalitat ens porta a comprendre l’absurditat de conquerir, depredar i violentar.
Justament ara comencem a adonar-nos que tenim reptes fins ara desconeguts, i que els més importants afectaran tota l’espècie humana. Després de segles de raonar en termes de països i fronteres, sorpresos, comencem a veure que molts dels grans problemes que tenim i tindrem seran globals i transfronterers: l’escalfament global, la crisi climàtica, les pandèmies, la destrucció de la biodiversitat i molts altres. Problemes que estem descobrint que no són ni independents ni casuals. Alhora, anem entenent que una bona part de les responsabilitats es concentra en uns centres de poder que es mouen amb l’objectiu d’aconseguir el màxim benefici econòmic tot menyspreant la dignitat de les persones. El negoci en lloc de la gent.
Hauríem d’assumir la nostra responsabilitat planetària. No ens podem quedar tranquils canviant només la nostra actitud personal. Hem de ser polítics i exigir als poderosos que acceptin els límits i tirin enrere, perquè en cas contrari el desastre global està servit.
S’està actuant a favor de la gent? És imprescindible que els governs reverteixin les prioritats, escoltant les veus que arriben des de les humanitats, les arts i la ciència. L’emergència actual requereix un esforç comú coordinat i solidari a nivell planetari, amb un nou ordre mundial que sigui respectuós amb la gent i el planeta, que cuidi la biosfera i que deixi enrere l’actual plutocràcia per anar cap a la solucions realment democràtiques.
Per saber-ne més podeu consultar aquest dossier. En ell parlem d’aquestes persones científiques i d’alguns dels seus principis ètics mentre ens apropem a la cultura científica dels límits i desvetllem, amb la seva biografia, les dificultats que van trobar per exercir el seu treball creatiu. També divulguem alguns dels seus descobriments meravellosos, intentant superar el respecte que sovint ens genera la ciència. Mirem de connectar la seva vida amb els valors que les van guiar. Veure: https://www.fuhem.es/2023/10/20/dosier-ecosocial-ciencia-etica-y-paz/
