Fa algunes setmanes, una professora del nostre grup de recerca estava parlant amb un estudiant. Ben aviat, es va adonar que el noi anava bastant peix i que no havia entès alguns dels conceptes bàsics. Quan li va dir: “agafa paper i llapis, que t’ho explico”, va rebre una resposta inesperada. L’estudiant va replicar dient-li que era una antiquada, i que què era això de demanar paper i llapis, en ple segle XXI.
L’anècdota és xocant (i preocupant) per moltes raons. Perquè mostra un exemple d’incapacitat per entendre la situació i per saber ubicar-se en el lloc correcte en una conversa estudiant-professor, perquè mostra que l’interès per l’accessori era més important que l’interès per aprendre, i perquè trasllueix els canvis que s’estan produint en els hàbits d’estudi i treball.
És ben cert i conegut que l’hàbit d’escriure està esdevenint menys i menys essencial a la nostra vida quotidiana, amb tots els ordinadors, tauletes i telèfons intel·ligents que tenim. Però això no significa ni que l’escriptura a mà estigui en perill d’extinció, ni que sigui bo que ho estigui.
Podem fer-ho a llapis, amb bolígraf, amb ploma o amb retolador, però el cert és que escriure a mà i en un paper, es bo per recordar, per entendre els conceptes, per resoldre problemes i per ordenar les nostres idees, a més que acaba essent una eina que promou la creativitat. Angela Webb, psicòloga, mestre de primària i actual president de l’associació NHA dels USA, diu que l’escriptura a mà és una eina funcional que ens ajuda a crear els nostres pensaments i a recordar conceptes. Angela Webb ens explica que hi ha una correlació positiva entre els resultats acadèmics i el saber escriure bé a mà: s’ha vist que els nens amb escriptura il·legible obtenen unes notes que són de l’ordre d’un 25% més baixes que les dels que escriuen amb bona lletra. Richard Gentry ens diu que el fet d’escriure a mà ajuda a saber llegir millor, i això mateix comenta Karin Harman-James, en un article i en aquest video, quan explica que el nostre cervell utilitza la mateixa regió tant en els processos de lectura com en els d’escriptura. Aquesta regió, durant la infantesa, es desenvolupa com a conseqüència de l’escriptura a mà; però en canvi, no ho fa tant quan els nens escriuen amb ordinador. Diu que hi ha proves que l’aprenentatge de l’escriptura està connectat positivament amb l’aprenentatge de la lectura.
Benvinguts siguin els ordinadors, els telèfons i les tauletes. Són molt bones eines que ens ajuden a viure millor. Podem cercar números de telèfon de restaurants, traduir frases, comunicar-nos fàcilment i mirar mapes per saber cóm anar als llocs. Però cada eina serveix per al que serveix, i els experts diuen que l’escriptura manual té i tindrà el seu paper. De la mateixa manera que un martell no ens serveix de res si volem fer un dibuix, si el que volem fer és pensar i entendre, el paper tal vegada ens pot ser més útil que l’ordinador. És quelcom que fins i tot és vàlid en informàtica. El consell que donem als nostres estudiants d’informàtica és que quan hagin de pensar un nou algorisme, ho facin amb l’ordinador apagat i amb llapis i paper.
Escriure i dibuixar a mà és una eina que els humans hem desenvolupat durant segles i que ens ajuda a entendre els conceptes. Però encara és millor si ho fem amb temps, tranquilitat, silenci i soledat. Sense presses, amb constància. Una amiga, professora de disseny, em deia que per a fomentar la creativitat, cal evitar les distraccions, lluitar contra un mateix, deixar anar la ment i estar sol. Deia que quan veu nerviosos els seus estudiants, els recomana que vagin a passejar. Les idees venen més quan caminem o simplement estem asseguts en actitud contemplativa, que quan som davant de l’ordinador. Flaubert era partidari de pensar assegut.
Per cert, Nietsche deia, tot valorant la solitud, que només els pensaments caminats tenen valor.
