És com a mínim sorprenent. A Espanya, i segons l’enquesta d’aquest Eurobaròmetre, la gent, en mitjana, creu que hi ha més d’un 24% d’immigrants; les dades objectives, en canvi, ens diuen que aquest percentatge és proper al 9%. A Itàlia, la percepció social és semblant mentre que el percentatge real és encara més baix, d’un 7%. I a Eslovàquia, on la percepció és de més del 8%, el percentatge real no arriba al 1%. Com és que la gent percep aquest 8% en un país on pràcticament no n’hi ha, d’immigrants?
D’on surt, aquesta forta disparitat entre realitat i percepció? Per què, a quasi tots els països, la percepció del nombre d’immigrants és molt més alta que la realitat? Per què aquest biaix? Jo hi veig, com a mínim, dues explicacions. Perquè hi ha gent interessada en que hi hagi aquesta percepció irreal, i perquè una bona part de la població no comprova allò que escolten, veuen o llegeixen: no es malfien, i no van a analitzar les dades i els fets. Greu error, en aquest segle XXI de les veritats paral·leles!
Fa pocs mesos, en Josep Ramoneda ens advertia de la facilitat amb que determinats polítics utilitzen el tema de la seguretat per a construir noticies i opinions no ajustades a la realitat que atrapin la gent. Malauradament, aquest tema de la seguretat és molt fàcil de manipular, i s’ha vist que la construcció de relats intencionats que acabin incrementant la percepció subjectiva de risc és realment efectiva. Es llença el missatge de manca de seguretat i increment del risc, les notícies fan efecte, la gent es preocupa, deixa de pensar en altres temes, i sempre hi ha polítics salvadors que diran que ells ens ho resoldran. La solució: no creure’ns res, no fiar-nos de les percepcions, anar a les fonts i a les dades, analitzar els fets objectius. Tot plegat: actitud científica, ciència i fets.
——
Per cert, ahir vam saber que hi ha hagut més robatoris violents a Barcelona que a Madrid, gairebé els mateixos furts a les dues ciutats i el doble d’homicidis a la capital espanyola que a Barcelona. A més, i segons les dades de criminalitat publicades pels Mossos d’Esquadra (mes a mes i fins al juliol), al juny es van denunciar menys delictes a la capital catalana que en el mateix mes del 2018 (un 2% menys) i al juliol van ser gairebé els mateixos que l’any passat. Els furts, que suposen prop del 60% dels delictes de Barcelona, també s’han reduït al juny i al juliol a Barcelona respecte al mateix període de fa un any. Al juny s’han comptabilitzat un 1,8% menys de furts que el 2018 i al juliol un 3% menys.
