Aquí teniu un rellotge de Sol equatorial. Una de les particularitats d’aquest rellotge, que el fa especialment innovador, és que permet llegir l’hora oficial a més de la solar. Això s’aconsegueix projectant la corba de l’equació del temps (dibuixada en un vidre transparent que es recolza en el gnòmon) damunt la superfície interior del cilindre de les hores. La fletxa groga, al detall de la dreta, mostra aquesta ombra projectada de l’equació del temps.

El Sol amaga moltes preguntes, tot i que ens és ben familiar i ens acompanya cada dia. Per què no surt i es pon sempre pel mateix lloc? Per què canvia tant la seva posició al cel a l’estiu i a l’hivern? Per què les ombres de les cantonades verticals dels edificis a una hora qualsevol, per exemple les 10 del matí, no tenen sempre la mateixa direcció si les anem mirant al llarg de l’any? És uniforme, el seu moviment al cel?

Tal vegada són preguntes que no ens són imprescindibles per viure. Però, si no ens interessem per un dels fenòmens més quotidians que tenim, segur que ens preocuparem per entendre aspectes tan complexes com la vida, la societat i els grans reptes que tenim com a espècie?

I de fet, tot plegat és molt fàcil. Només hem d’obrir una mica la ment, deixar de mirar-nos el melic, i donar més importància a la direcció de l’eix de la Terra que a la nostra verticalitat.

En aquest vídeo explico com podem construir un simulador del moviment del Sol amb un parell de filferros, un bolígraf i alguns fulls de paper. El simulador ens demostra que el moviment aparent de la direcció en que trobem el Sol és simplement un gir, uniforme i regular, al voltant de la direcció de l’eix de la Terra. Un gir simple, de 15 graus cada hora, que dia rere dia va descrivint un con centrat a l’eix de la Terra i que de manera pausada però sistemàtica es va desplegant a una i altra banda, com una paperina que cada any es fa i es desfà.

Si arribeu a visualitzar mentalment aquest moviment diari de la direcció en que trobem el Sol, i imagineu també aquest moviment que cada any va fent i desfent la paperina de direccions, us acostareu a aquella bellesa astronòmica i a la vegada geomètrica que només es desvetlla als qui deixen de pensar només en termes de la seva vertical. Perquè, al voltant del filferro que indica la direcció de l’eix de la Terra, tot és més clar, simple i entenedor. I no és fàcil, per la nostra obsessió antropocèntrica. Ho demostra el fet que ens va costar segles i segles entendre que la Terra no és plana i que és ella qui gira, no pas el Sol.

El simulador del moviment del Sol, a més d’acostar-nos a l’astronomia i de permetre’ns plantejar molts problemes geomètrics i de representació de l’espai 3D, ens suggereix alguns experiments que podem fer amb els nostres nens i joves. Un d’ells consisteix en comparar, durant el dia i en diversos moments al llarg de l’any, l’evolució de tres ombres: l’ombra que un pal vertical fa al terra, l’ombra que fa, a una paret vertical, la barra inclinada del gnòmon d’un rellotge de Sol de paret, i l’ombra que fa, a un disc perpendicular com el que podeu veure a partir del minut 6:58 del vídeo, un gnòmon dirigit segons l’eix de la Terra. Si ho fem, veurem que aquest darrer és l’únic cas en què l’ombra gira de manera uniforme al llarg del dia i sempre de la mateixa manera al llarg de l’any. Però a més, constatarem que cada una de les dues cares del disc té mig any de Sol i mig any d’ombra. Interessant, oi?

Si us interessa, aquí teniu a més un document amb propostes d’experiments i preguntes.

Dedico aquest article al bon amic Miquel Ràfols, dissenyador i constructor del meravellós rellotge de Sol equatorial que veieu a la foto de dalt.