A més d’altres, hi ha un capítol d’aquest llibre que he trobat especialment interessant: és el relatiu al futur de la evolució humana, escrit pel biòleg i professor Alan R. Templeton. El primer que constata l’autor és la gran dificultat que suposa fer prediccions en aquest tema, atès que el procés evolutiu és aleatori i que això implica que qualsevol anàlisi ha de ser forçosament probabilístic. En Templeton ens posa un exemple: suposem que una mutació autosòmica que fa que, en els individus afectats, el nombre previsible de fills sigui un 10% més elevat que la mitjana de la població. Ara bé, cal tenir en compte que aquest percentatge fixa el nombre previsible de fills però no el real, perquè les persones poden no tenir fills, i en aquest cas la mutació es perd. A més, cal considerar l’aleatorietat de la meiosi. Només podem basar-nos en la distribució de probabilitat (de Poisson) del nombre de fills i en la de la transmissió de la mutació durant la meiosi. Si ho fem, l’Alan Templeton ens explica que la probabilitat final que aquest gen mutant es perdi del tot, és del 82%. Per tant, només en un 18% dels casos, la mutació donarà lloc a la deriva genètica que podrà portar, si l’entorn és propici, a una millora de l’espècie.
Una de les forces que marquen l’evolució és aquesta deriva genètica, que promou una progressiva diferenciació adaptada a l’entorn. Això és cert a totes les espècies, i els humans no en som pas una excepció. És el que va fer que en un cert moment, ens diferenciéssim i separéssim dels altres primats. Però en el nostre cas tenim dos elements més que són específics de nosaltres, els humans: la cultura i el flux genètic. La cultura (i els avenços mèdics i bioquímics, per exemple) fa que sapiguem salvar de la mort nadons i nens que només fa pocs segles morien sense tenir fills i per tant sense poder transmetre el seu genoma a la posteritat. L’altre factor, el flux genètic, és més important perquè, a diferència de la medicina que només s’aplica a les persones malaltes, és global. El flux genètic és la transferència d’al·lels de gens entre diferents poblacions com a conseqüència de la mobilitat i de les migracions. Cap altra espècie a la Terra té una població viva tan nombrosa i a la vegada tan bellugadissa. Els animals en general no van en cotxe ni en avió…
L’Alan Templeton explica que el flux genètic afavoreix la homogeneïtzació. És quelcom que ja estem veient, perquè ja som una de les espècies genèticament més homogènies del planeta. Això ens portarà a una pèrdua d’adaptacions locals i a un increment de l’homogeneïtat genètica global. En altres paraules: amb gran probabilitat, el flux genètic farà desaparèixer de mica en mica les races, els trets de les diferents comunitats del món, i les diferències en el color de la pell.
El flux genètic anirà aconseguint probablement el que els humans sembla que no som capaços de fer: eliminar el racisme i la xenofòbia de soca-rel, en base a eliminar les diferències de raça i color de la pell que van anar sorgint lentament per adaptació regional i local. Això sí, sense renunciar a la immensa riquesa de la diversitat genètica de totes les persones de la nostra espècie humana.
La imatge de dalt és d’aquesta pàgina web.
——
Per cert, gràcies a Gordon Gallup sabem que els elefants asiàtics i els dofins (a més d’alguns altres animals) passen exitosament el test del mirall. Mireu aquest vídeo. No som els únics que que som conscients del nostre “jo”, i aquest test ens demostra que hi ha altres animals que l’evolució els ha fet més propers a nosaltres del que pensem. La prova del mirall indica auto-reconeixement, amb possibilitat de consciència pròpia i de sentit d’un mateix.
