Diuen que la versemblança és la qualitat d’un fet o enunciat de resultar creïble i coherent en el seu marc. I, encara que el seu ús primordial és en el camp de la ficció, el concepte ens és cada vegada més útil a la vida real i quotidiana, en aquest món de veritats paral·leles que tenim.
La versemblança d’una determinada frase o afirmació es pot mesurar amb la probabilitat que té de ser certa, i això es pot fer en base a una anàlisi de la seva autoria, a contrastar-la amb altres fonts i a la cerca de fets objectius que permetin refrendar-la o rebutjar-la. Aquest procés d’assignació de probabilitats a les frases que ens arriben, si és objectiu i rigorós, donarà caràcter científic als nostres resultats. Ara bé, justament per això, molt sovint no és possible afinar en l’assignació d’una probabilitat concreta al fet que ens ocupa i, com veurem tot seguit, ens hem de conformar amb una classificació en categories o graus de versemblança. És quelcom que no desllueix en absolut els resultats, perquè voler anar més enllà seria entrar ja en el món d’allò que és subjectiu i no constatable.
FactCheck és un projecte del Centre de polítiques públiques Annenberg de la Universitat de Pennsilvània. En ell, segueixen amb precisió el que diuen els principals actors polítics dels Estats Units en forma d’anuncis televisius, debats, intervencions, entrevistes i comunicats de premsa. El seu objectiu és aplicar les millors pràctiques del periodisme i del món científic i acadèmic per tal d’augmentar el coneixement i el grau de comprensió objectiva de la gent. Un exemple: El secretari del departament d’interior dels Estats Units, Ryan Zinke, va afirmar fa poc que la petjada de carboni de l’energia eòlica és significativa, i que “tot tipus d’energia té conseqüències [climàtiques]”. Però la versemblança d’aquesta frase és nul·la, segons aquest estudi de FactCheck. L’estudi cita Garvin A. Heath, científic del Laboratori Nacional d’Energies Renovables dels USA, que va concloure (després d’una revisió de la literatura científica) que l’energia eòlica produeix al voltant d’11 grams de diòxid de carboni per quilowatt-hora d’electricitat generada. El carbó, en canvi, genera uns 980 grams de CO2/kWh i el gas natural aproximadament uns 465 grams de CO2/kWh. En altres paraules, la petjada de carboni del carbó és gairebé 90 vegades més gran que la del vent, i la del gas natural és més de 40 vegades més gran. L’estudi de FactCheck conté dades interessants sobre el valor de la petjada de carboni de diferents fonts d’energia que ara utilitzem, valors que inclouen tot el cicle de vida dels generadors i centrals, des de la seva fabricació fins el seu ús i reciclatge.
Tenim altres organitzacions que es dediquen a analitzar, en base a fets, el que ens diuen els polítics, les empreses i els mitjans de comunicació, com OpenSecrets, PolitiFact i Snopes. La primera fa un examen diari de les indústries, organitzacions i persones que intenten influir en el procés democràtic de les societats (sobretot la nord-americana) amb mecanismes antidemocràtics basats en el poder econòmic. Les dues darreres, en canvi, analitzen diàriament la versemblança de noticies d’actualitat, classificant-les en certes, bàsicament certes, mitjanament certes, bàsicament falses, falses i vergonyosament falses (“pants on fire“). Snopes, per exemple, analitza una frase atribuïda a la NASA segons la qual “la combustió de combustibles fòssils refreda el planeta” i la classifica com a falsa, mentre que PolitiFact quantifica cada dia diverses frases de polítics amb el seu mesurador de grau de certesa.
“Les activitats humanes provoquen danys que sovint són irreversibles en el medi ambient i en recursos crítics, i moltes de les nostres pràctiques actuals posen en greu risc el futur que desitgem per a la societat humana i els regnes vegetal i animal, de manera que poden acabar alterant el món vivent. És molt urgent fer canvis fonamentals per tal d’evitar la col·lisió a la que ens estem dirigint […] L’èxit d’aquest esforç mundial requerirà però una gran reducció de la violència i de la guerra. Els recursos dedicats actualment a preparar i fer les guerres, que ascendeixen a més d’un bilió de dòlars anuals, seran molt necessaris per les noves tasques que hem de fer, i hauríem de desviar-los per tant cap als nous reptes.”. Aquesta és una afirmació que crec que es pot qualificar com a mínim de “bàsicament certa”, i que a més ens ajuda a la comprensió del que passa al món. Baso la meva qualificació en el fet que ho van dir uns 1.700 científics l’any 1992 (incloent la majoria de premis Nobel en ciències vius en aquell moment) i ens ho han repetit ara fa pocs mesos 15.372 científics de 184 països en un article a la revista científica Bioscience.
L’èxit d’aquest esforç mundial requerirà però una gran reducció de la violència i de la guerra, com ens diuen. Perquè, com bé ens diuen, la despesa militar és al centre de tots els conflictes armats, al centre de les desigualtats mundials, i al centre d’aquest desinterès per evitar l’escalfament global. Per què no fem res, a pesar de totes les advertències?
L’anàlisi probabilístic de la versemblança ens porta a la comprensió, i aquesta ens ajuda a tenir objectius més sòlids i a saber actuar en conseqüència.
La imatge de dalt és de la campanya internacional “March for Science“.
———
Per cert, uns quants estem promovent una declaració de membres de la comunitat STEM a nivell internacional (científics, tecnòlegs, enginyers i matemàtics) a favor d’una reducció de la despesa militar a tot el món com a mesura per combatre d’una vegada l’escalfament global. La podeu llegir (i signar) aquí. És part de la campanya GCOMS que promou l’Oficina Internacional per la Pau.