El bon vi és quasi un miracle. El procés de maduració del raïm deixa només un moment, una finestra temporal de pocs dies per a fer la seva recol·lecció en unes condicions tals que maximitzen la previsió de qualitat del futur vi. La qualitat del bon vi és molt sensible al temps i al clima.

La doctora Kimberly Nicholas, professora de la Universitat sueca de Lund i filla de vinyaters Californians, ens ho explica en un article recent de la revista Scientific American. Diu que a mesura que el raïm va madurant, canvia el seu color, creix el contingut en sucres i baixa la seva acidesa. Tot plegat fa que el most assoleixi un gust i propietats idònies de color i relació sucre/acidesa al cap d’uns quatre mesos després de la floració. Però l’escalfament del clima de la Terra crearà greus problemes als vins italians, francesos i de la península ibèrica, diu Kimberly Nicholas. La previsió és que la proporció ideal entre sucres i acidesa es produirà unes setmanes abans, poc després dels tres mesos de la floració. En canvi, el gust òptim no s’assolirà fins unes dues setmanes més tard i segur que serà menys intens que l’actual. Els nostres néts no tindran un moment idoni per a la recol·lecció del raïm. Hauran d’escollir entre recollir raïm en el moment del seu millor gust o bé fer-ho en el seu moment òptim pel que fa a la proporció entre sucres i acidesa.

Ara ja no hi podem fer res. D’aquí a 50 anys, les previsions ens diuen que el nostre vi ja no serà un bon vi. Els nostres néts parlaran del bon vi com una cosa del passat. Quan vulguin gaudir-ne, hauran de comprar un vi anglès…

Per cert, el papa Francesc va convidar la cúria a visitar els cementiris per veure els noms de moltes persones que es creien immortals, immunes i indispensables.