He de reconèixer que aquesta imatge em va captivar. Capta l’instant abans del canvi. El noi és a tocar de l’aigua. La superfície del llac és tranquil·la, sense preveure la gran pertorbació que es produirà al cap d’unes centèsimes de segon. La imatge ens mostra el detall d’un noi que es tira a l’aigua en un llac a Ucraïna, com podeu llegir en aquesta web on també trobareu la imatge completa. Les fotos congelen el present, i algunes com aquesta ens deixen intuir l’immediat futur.

El noi sembla que leviti. Sota l’esquena i les cames, unes gotes han arribat ja a l’aigua, deixant-hi les seves petites empremptes. A primer cop d’ull, sembla que sigui l’únic trasvals que fins ara ha rebut la superficie de l’aigua. Però no és cert. A l’esquerra del cap, i també una mica més enllà, la foto ens mostra cercles d’altres ones. Són les marques de gotes que també han caigut del cos mullat, gotes que ens mostren el rastre del salt del noi des d’el bastiment de ferro de l’esquerra de la imatge.

Però els cercles de les ones produïdes per les gotes que han caigut a l’aigua a la banda esquerra de la foto són més grans que els petits cercles que han creat les ones de la dreta. De fet, com que la velocitat de propagació de les ones a l’aigua és constant, sabem que el radi de cada cercle d’ones és proporcional al temps transcorregut entre l’impacte de la corresponent gota a l’aigua i l’instant en què s’ha fet la foto. La imatge del noi saltant a l’aigua és més que la captura de l’instant de la seva entrada a l’aigua. És quelcom d’intermedi entre una foto i un vídeo, perquè, en aquest vídeo que no hem gravat, podem arribar a saber quin dels fotogrames anteriors hauria captat cada un dels impactes de les gotes d’aigua sobre la superfície del llac, i fins i tot podríem reproduir cap enrere el moviment de caiguda d’aquestes gotes que ha deixat anar el noi, tot fent deduccions sobre la seva trajectòria de salt. En certa manera, el passat immediat, el salt del noi cap a l’aigua, ha quedat registrat en els cercles de les ones.

Les fotos congelen el temps, però algunes també el despleguen…

Per cert, Raimon fa poc va dir això: “Jo no sóc dels meus. Sobretot no em sent que sóc dels meus quan els meus volen que jo siga com ells voldrien i no com ells saben que sóc”.