Hi ha gent de tota mena. Mentre uns creuen sincerament que som el més sofisticat i complex de l’Univers, d’altres com en Freeman Dyson queden extasiats davant les capacitats de cervells ínfims com els de les papallones monarques, i pensen que cap catàstrofe podrà aturar la infiltració de la ment dels éssers vivents (no pas necessàriament la nostra) en l’Univers. Dyson diu que si els humans desapareixem, d’altres, més savis o afortunats, continuaran pensant. Som un accident repetible.
En Javier Sampedro també ens vacuna contra la vanitat. Fa poc ens deia que tot evoluciona a partir del més simple, i que per tant la nostra ment segur que ve d’objectes més senzills com les ments de mono i de rata. Comentava el fet sorprenent que els humans compartim quasi totes les estructures cerebrals amb les rates i que compartim les més fonamentals fins i tot amb les mosques, i deia que la ment és un producte de l’evolució biològica, quelcom que actua sobre els gens i les cèl·lules, sense massa espai per la mística. Sampedro ens diu que la ment és un objecte físic, un tros del nostre cos, que es construeix seguint els mateixos principis que la resta del cos i activant o reprimint gens en resposta al que fan les cèl·lules veïnes i els factors de l’entorn. George Steiner, d’altra banda, diu que som pensament, però que en general el pensament és molt banal. El pensament original és extraordinàriament rar, i la prova és que Einstein va dir que en tota la seva vida només havia tingut dues idees genuïnes…
La imatge de dalt, del cervell de la mosca drosophila de la fruita, és d’aquesta web.
Per cert, Nelson Mandela deia que ens matem els uns als altres amb les paraules d’odi que vomiten els nostres llavis, i que l’odi havia emmalaltit les nostres societats. És l’odi que reben escriptors israelians honestos com Etgar Keret o Nir Baram, i fins i tot actrius com la Penélope Cruz.
