L’Eduardo Sáenz, divulgador i membre del grup de la “Big Van”, parla de les parelles que es desitgen amor etern. Diu, però, que si voleu fer-li un regal a la vostra parella que sigui per a sempre, sempre, el que heu de fer és regalar-li un teorema. Els teoremes sí que són eterns. Això sí, diu, primer l’haureu de demostrar. L’Eduardo va ser finalista del concurs FameLab de divulgació científica, i en aquest vídeo podeu veure la seva actuació durant FameLab (en aquest altre, la teniu en castellà).
És ben estrany. En aquest món en què tot canvia i tot es renova, els teoremes matemàtics són certs i immutables, no caduquen. Molta gent s’ha preguntat cóm és que passa això. Tal vegada és perquè aquests teoremes expliquen les lleis del que ens envolta i l’estructura de l’Univers. Galileo ja va dir, fa quatre segles, que les matemàtiques eren el llenguatge de les lleis de la natura. Molts d’altres, com l‘Eugene Wigner, s’han preguntat perquè les matemàtiques encerten, perquè ens expliquen el món i perquè són immutables.
Eugene Wigner definia les matemàtiques com l’art de fer operacions hàbils amb conceptes i regles que justament hem inventat amb aquest objectiu. Deia que l’important de tot plegat era la invenció constant de nous conceptes. La idea és bonica perquè deixa clar que tot plegat és una creació mental. D’altra banda, també deia que l’objectiu de les ciències és descobrir les lleis de la natura, on cal entendre el concepte de llei com a sinònim de regularitat. Però cóm s’explica que les matemàtiques, aquest art que anem inventant, expliqui tan bé els fenòmens naturals? Els conceptes matemàtics acaben connectant fenòmens que semblen totalment independents i a més, moltes vegades acaben aportant descripcions inesperadament properes i precises d’aquests mateixos fenòmens. Wigner, en un article que va escriure l’any 1960, explicava una història divertida. Dos amics, que havien estat companys d’escola, es troben al cap de bastants anys i parlen del què fan. Un d’ells és estadístic, i treballa en l’anàlisi de tendències en la població. Li ensenya un dels seus treballs a l’altre. Aquest el fulleja, i es fixa en una formula: la de la corba de Gauss. “I cóm és que pots saber coses de la població amb aquesta estranya formula? I, per cert, què és aquest símbol?” “Aquest d’aquí? Aquest és el nombre pi”, diu l’estadístic. “Què és què?” “Sí, home. És la relació entre la longitud d’una circumferència i el seu diàmetre”. “Ara sí que penso que estàs portant la broma massa lluny”, diu l’altre. “És evident que el comportament de la població no té res a veure amb les circumferències”. I de fet hem de reconèixer que la resposta de l’amic és de sentit comú. Cóm és que el nombre pi surt a la formula bàsica dels estadístics? És part de la màgia de les matemàtiques, que com dèiem, connecten aspectes de la realitat que semblen totalment independents.
Els treballs d’Eugene Wigner van aportar noves idees als estudis de filosofia de les matemàtiques i de la física. Wigner deia que la immensa utilitat de les matemàtiques en l’explicació de les lleis i regularitats de les ciències naturals és quelcom de misteriós que no té una explicació racional evident. Tal vegada té alguna cosa a veure amb el fet que qui ho pensem som nosaltres, que som part del món. Eugene Wigner deia que una qüestió interessant era la de pensar si els mètodes basats en què els humans analitzen resultats d’altres humans poden ser una base objectiva per a la observació de l’Univers que els humans poden conèixer.
Té raó l’Eduardo Sáenz. Si voleu fer-li un bon regal a la vostra parella que sigui per a sempre, sempre, el que heu de fer és regalar-li un teorema. Li estareu regalant un petit poema, escrit en el llenguatge íntim del món i la natura.
Per cert, Josep Pla deia que una de les coses més curioses d’aquest país és l’enorme quantitat de pobres que tenen la mateixa ànima que els rics, i que menyspreen els altres pobres de la mateixa manera que els rics els menyspreen a ells.
