En què s’assemblen els nius dels ocells i els nostres mòbils?

Sabem que, amb la tecnologia, podem construir objectes per a satisfer les nostres necessitats. El coneixement, les eines i les tècniques que inventem ens ajuden a controlar la natura i a adaptar-nos a l’entorn. Fa segles, els humans tenien la roda i poca cosa més. Després, el creixement accelerat que va començar amb la revolució industrial ens ha portat els mòbils i molts d’altres ginys. Però, què en dieu, dels nius? Els ocells els construeixen per a satisfer les seves necessitats, per a poder incubar els ous i per a protegir els nounats. Salvant les distàncies, crec que hi ha una semblança entre els nius que fan els ocells, els ruscs de les abelles i els ponts, cases, avions i mòbils que construïm nosaltres. Tots són construccions que ajuden als seus fabricants a viure millor,  siguin abelles, ocells o humans. Nosaltres dissenyem els nostres mòbils, l’evolució ha dissenyat els nius. Ho ha fet amb prou flexibilitat per a que els ocells sàpiguen construir solucions imaginatives com la que veiem a la foto de dalt (que podeu trobar en aquesta pàgina web: és un niu de “hornero” o “fumarius rufus”).

Els productes de les tècniques animals, siguin nius o ruscs, formen part de la natura igual que els seus constructors. I nosaltres, també som natura? Els nostres ginys, ho són?

Enrique Lynch comentava fa poc el darrer llibre de Hans Blumenberg, un recull de texts publicat en alemany l’any 2009, només tres anys desprès de la seva mort. En aquest llibre, “Historia del espíritu de la técnica“, Hans Blumenberg es pregunta si els invents i els productes de la tècnica no haurien de ser considerats com part de l’obra de la natura. Diu que la tècnica és part del desenvolupament natural del cos humà, i pensa que és natura de la mateixa manera que nosaltres som natura. La tècnica, segons Blumenberg, és un dels mitjans que tenim els humans per a re-interpretar-nos i per autorealitzar-nos.

M’agrada aquesta perspectiva. La tècnica no és, com pensava Heidegger, una tenalla que impedeix el coneixement veritable del que hi ha. No és quelcom d’indesitjable i pervers. Som natura, i el que construïm també ho és.

La proposta de Hans Blumenberg és un bon antídot contra la vanitat i el nostre deliri. No som més que petits éssers que fan el que poden per adaptar-se a la natura i per aprofitar-la. Què pensaran de nosaltres els humans de l’any 6000, si la humanitat encara sobreviu? Probablement veuran els nostres mòbils com ara nosaltres veiem les destrals dels pobladors del Paleolític, i no els trobaran gaire més sofisticats que els nius dels ocells.

Tant de bo aquesta idea que els productes de la tècnica són part de l’obra de la natura serveixi per a dignificar la tecnologia i per ajudar a que la ciència i la tècnica siguin considerades part essencial de la cultura. Tots ens aprofitem dels mòbils i dels nous ginys que van apareixent, però ja ens sembla bé que algunes noticies de ciència i tecnologia surtin a la secció de “societat” dels diaris…

Per cert, Antonio Muñoz Molina explica que els científics volen explicar el que han comprès, tot divulgant els resultats de la seva curiositat per conèixer el món i el seu sentit de la bellesa. Diu que en canvi, alguns experts de la teoria literària no coneixen la humilitat de la incertesa. Cita Nietzche, dient que enterboleixen l’aigua per a que sembli fonda.