Rescats, subvencions i recerca

Tres noticies d’actualitat i alguns comentaris:

1. Em preocupa que l’empresa Sacyr, en un afer bastant fosc, demani 1200 milions d’euros addicionals al Govern de Panamà. Em preocupa el paper del govern Zapatero, que va avalar el projecte amb 150 milions d’euros, fet que ara podria costar molts diners a les arques de l’Estat. Em preocupa que en un afer com aquest, la Ministra de Foment Ana Pastor vagi a negociar amb el President de Panamà. La ministra ha anat a defensar els nostres interessos, o els de l’empresa Sacyr? Hem preocupa que Ana Pastor hagi dit que “en cap cas” el Govern espanyol donarà diners a Sacyr per a que finalitzi les obres d’ampliació del Canal de Panamà. Em preocupa perquè molts cops, quan es diu que no, acaba essent que sí. I em fa por que els errors d’uns quants els acabem pagant tots (de fet, tots menys ells). No és pas el primer cop que els governs donen subvencions camuflades a les empreses, a càrrec dels contribuents.

2. La Banca Andorrana sembla que serà l’entitat lider inversora en el projecte del museu Hermitage en el port de Barcelona, junt amb d’altres respectables inversors russos. El pressupost total és d’uns 30 milions d’euros. Fa un parell de mesos, Adela Cortina deia que la pregunta davant projectes com aquest del Museu de l’Hermitage de Barcelona o el del BCN World a la costa Daurada, és la de si concentra o redistribueix la riquesa, i de si connecta o separa barris. Deia que els dos projectes, que opten per la còpia enlloc d’inventar models propis, és possible que obtinguin franquícies legals. Més que voler saber quants diners ens prometen, es preguntava si aquests projectes connectaran barris i pobles, i si el Museu de l’Hermitage farà la ciutat més democràtica, o menys.

3. El Govern de la Generalitat ha obert una convocatòria per a reconèixer grups de recerca consolidats a Catalunya. Alguns dels grups de recerca que siguin reconeguts obtindran a més una petita subvenció per al desenvolupament de les seves activitats. El total previst dins del pressupost 2014 és de 7,2 milions d’euros, per a tots els grups de totes les Universitats, Centres i Fundacions. La resolució publicada al Diari Oficial de la Generalitat indica que el primer pagament, corresponent a una tercera part de l’ajut, es tramitarà un cop resolta la convocatòria i un cop finalitzat el termini de presentació del document d’acceptació. El segon pagament, corresponent també a una tercera part de l’ajut, estarà subjecte a les disponibilitats pressupostàries i es tramitarà durant l’any 2015, un cop l’AGAUR aprovi les justificacions parcials corresponents que s’hauran de presentar durant el darrer trimestre de l’exercici pressupostari. El tercer pagament estarà subjecte a les disponibilitats pressupostàries, igual que el segon.

L’empresa lider del consorci que ha d’ampliar el canal de Panamà reclama 1200 milions d’euros, i la ministre Ana Pastor ho ha de negociar amb el president Panameny. El nostre Govern s’implica activament en projectes milionaris i dubtosos com l’Hermitage en el port de Barcelona o el de BCN World, mentre aquest any destinarà només un total de 7,2 milions d’euros per a tots els grups de recerca de Catalunya, amb subvencions en les que dos dels seus terços “estan subjectes a les disponibilitats pressupostàries”. Això sí, els grups de recerca hauran de fer primer la feina prevista. Un cop acabada, demanaran el terç corresponent de la subvenció ja concedida, i rebran una educada resposta negativa. No hi haurà disponibilitat pressupostària perquè els diners s’hauran gastat en subvencionar projectes emblemàtics, vistosos i mediàtics.

Fa només dos dies en Josep Maria Vilalta deia que els set anys que van entre 2014 i 2020 seran claus per al futur d’Europa, i també decisius per a Catalunya. Durant aquest període la Unió Europea desplegarà les polítiques més ambicioses que ha executat mai en matèria de competitivitat i innovació. Explicava que el programa Horitzó 2020 és l’aposta de la Unió Europea per incentivar la recerca i la innovació i que hi destinarà un pressupost d’uns 80.000 milions d’euros en aquests set anys. Catalunya necessita imperiosament aprofitar al màxim les oportunitats que tots aquests programes europeus poden aportar, malgrat que són altament competitius. Deia que el teixit empresarial català requereix fer aquest salt cap a la innovació i la creació de valor afegit en un escenari de competitivitat internacional, cosa gens senzilla donada la tipologia d’empreses micro, petites i mitjanes, amb una aposta encara minsa per l’R+D a l’empresa. Comentava que Europa aposta decididament per la recerca, la innovació i el creixement en l’horitzó 2020, i que per a Catalunya és una oportunitat històrica per sumar-se al tren dels països més avançats: no fer-ho ens pot dur a quedar-ne relegats durant dècades.

Per cert, en Joan Ridao diu que no hi ha un fet diferencial des del punt de vista de la corrupció. I afegeix: “estic en contra d’aquesta suficiència catalana de dir que si som independents no hi haurà corrupció”