Carl Sagan, l’any 1973, va escriure que estem fets de pols d’estrelles. Ho deia en el llibre “La connexió còsmica”. En Jacob Berkowitz també en parla extensament en el seu recent llibre “La revolució del pols d’estrelles”. La veritat és que els descobriments científics dels darrers anys són realment sorprenents, i cada cop és més probable que el que deia en Carl Sagan fa quaranta anys pugui ser cert. Des de fa poc sabem que l’espai interestel·lar és ple de compostos orgànics i fins i tot d’aminoàcids, els elements bàsics de les proteínes. Jan Hollis, astrònom de la NASA i un dels responsables del projecte GBT Primos, diu que si enfoquem el nostre telescopi en direcció a la Via Làctia, pràcticament en qualsevol punt de l’espai enmig de les estrelles estarem observant compostos químics pre-biòtics. Les peces fonamentals que construeixen la vida es troben disseminades i en grans quantitats per tot l’espai interestel·lar de la nostra galàxia.

El gener de l’any 2000 va caure un meteorit al llac Tagish, al Canadà. Era una condrita carbonácea, d’uns quatre metres de diàmetre i que pesava unes 56 tones. Durant la caiguda es va desintegrar i vaporitzar pràcticament tot, però un 3% dels trossos van arribar a terra i van quedar repartits damunt la superfície del llac glaçat. La superfície gelada del llac va evitar que es contaminés amb compostos orgànics del nostre planeta, i els científics van poder recollir, amb la màxima cura, un bon nombre de trossets. El seu estudi ha durat quasi deu anys. Gràcies a les noves tècniques d’anàlisi en nano-escala, s’han trobat molts glòbuls orgànics dins la condrita, glòbuls que emmagatzemen àcids carboxílics hidrosolubles. En concret, aquests glòbuls contenen entre 100 i 300 parts per milió d’àcid fòrmic, a més de sucres i alguns aminoàcids. Cal dir que l’àcid fòrmic és essencial en la transformació de components de l’ADN. Els resultats de l’estudi s’han publicat a la coneguda revista Science. A més, aquests tipus de glòbuls orgànics també s’han trobat a una altra condrita carbonácea (la “Bells CM2“) i en les mostres que la nau Stardust va agafar del cometa “Wild-2“. Tot fa indicar que el gas interestel·lar previ al naixement del nostre Sol ja contenia compostos orgànics.

Aquests descobriments han estat confirmats amb les observacions del radio-telescopi Green Bank durant la darrera dècada. En el marc del projecte GBT Primos, els astrònoms d’aquest telescopi estan fent un estudi sistemàtic del nostre espai galàctic per tal de detectar les línies espectrals que demostren la presència de compostos orgànics interestel·lars, tot analitzant el rang de freqüències electromagnètiques que va dels 300 MHz als 50 GHz. Fins ara, han detectat la presència de propenal i propanal, sucres com el glicol-aldehid (CH2OHCHO), cicle-propenona (C-H2C3O), cetenimina i acetamida (CH3CONH2). I ben segur que en trobaran molts més, de compostos orgànics pre-biòtics.

És bonic quan, de tant en tant, deixem de creure que som el centre de l’Univers, ens adonem que segurament venim de les estrelles i acabem acceptant que si existim és gràcies al pols interestel·lar. Pols que van fabricar les supernoves fa molts milions d’anys i que després es va anar elaborant amb reaccions químiques lentíssimes, segurament en petits cristalls de gel perduts per l’espai. Tenim compostos químics pre-biòtics en l’espai galàctic i en els meteorits perquè hi ha estrelles que van fabricar els seus components mentre s’apagaven. Probablement som fills d’estrelles que van morir.

(També és bonic quan, de tant en tant, deixem de pensar que som el centre de l’Univers, veiem que no som perfectes, acceptem que no tot ho hem fet bé, reconeixem errors i els rectifiquem. S’ha fet ara, amb seixanta anys de retard, amb Alan Turing).

Per cert, Teresa Crespo ens recorda la cançó, “la mare i el fillet estan mig morts de fred, i el vell tremola”, i diu que el decret del Govern que impedeix tallar gas i llum a les famílies pobres l’ha decepcionat perquè només és un aplaçament. Diu que el fet d’haver d’abonar les factures en els mesos posteriors pràcticament invalida la utilitat de la mesura en les persones que no tenen ingressos per cobrir ara les seves necessitats mínimes.