Aquesta setmana, els líders mundials han anat a Africa. És un fet que passa poques vegades. Africa és transparent, costa de veure, cal fer un esforç per a recordar que existeix. Només cal mirar aquest conegut mapamundi, fet amb fotografies nocturnes des de satèl·lit. Les dades també ens ho diuen. Segons el Banc Mundial, a Kenya, només el 18% de la població té accés a l’electricitat. Sembla impossible, oi?
Al tercer món hi ha bons enginyers, que inventen i creen nous ginys per a les seves necessitats. Necessitats que són força més bàsiques que les nostres. Els nens, per exemple, necessiten llum per a poder fer els deures a casa seva. Hi ha invents com la bombeta d’aigua d’Alfredo Moser, que tothom pot muntar a casa seva i que permet il·luminar durant el dia les habitacions fosques. I també tenim la MwangaBora, per a poder llegir i fer coses a les nits.
MwangaBora en suahili significa “llum bona”. És una làmpada solar, dissenyada per l’enginyer Evans Wadongo amb la idea d’ajudar la gent que necessita llum per a llegir i estudiar a la nit. Evans Wadongo, kenyà, va ser premiat per la CNN l’any 2010 pel seu invent.
La MwangaBora és pura enginyeria. És una solució creativa que té en compte l’entorn i les necessitats reals de la gent. És neta. Substitueix les actuals làmpades de petroli que fan fum i mals olors, que s’emporten fins el 70% dels ingressos setmanals de moltes famílies i que acaben generant problemes respiratoris. Conté una placa solar, una bateria i una bombeta de LED, amb un disseny que s’acosta al de les clàssiques làmpades de petroli per a facilitar la seva acceptació. La barreja de plaques solars i LEDs és innovadora: els LEDs tenen més rendiment lumínic i per tant gasten menys bateria. El disseny es fa en base a un procés de producció molt estudiat que inclou un 50% de materials reciclats, encara que el seu cost acaba essent d’uns 18 euros perquè les seves parts més bàsiques (placa solar, bateria i LEDs) s’han de comprar. Durant el dia, la deixen a fora, al sol, i la bateria es carrega en unes quatre hores; després, a la nit, pot donar unes sis hores de llum. Com que té una vida útil de 8 anys, podem dir que el seu cost real és de 2,25 euros cada any (molt menys que el que les famílies gasten ara en petroli). A més, i com que el seu cost pot ser encara massa car per a moltes llars, Evans Wadongo organitza tallers per explicar cóm fer-les artesanalment.
Wadongo treballa activament a la ONG “Sustainable Development For All-Kenya” (SDFA-Kenia), des de 2006. L’objectiu de SDFA-Kenia és l’educació, el desenvolupament econòmic i el respecte al medi ambient. A més, fa dos anys, va iniciar la campanya “Només una làmpada“, una iniciativa global que té com a objectiu difondre la idea de la MwangaBora i recollir fons per a subvencionar la seva construcció.
La MwangaBora és un giny autònom. Quan tens una MwangaBora, si no és defectuosa, saps que et durarà vuit anys i que no hauràs de fer cap despesa. L’energia és gratuïta, no depèn del subministrament energètic i no té costos de manteniment. És un bon camí per l’Àfrica, però no només per a aquest continent. Per què hem de dependre sempre de les xarxes de distribució energètica quan en alguns aspectes podem ser autosuficients?. A casa nostra, per exemple, i sota el lema “Consumeix la teva pròpia energia”, la Plataforma per a l’Impuls de la Generació Distribuïda i l’Autoconsum Energètic vol unir veus i esforços per defensar una regulació que contribueixi a una major implantació a favor de la generació distribuïda i l’autoconsum energètic. Hi haurà grups de pressió que ho voldran evitar, però el camí cap l’autoconsum i els ginys autònoms, a més de sostenible, intueixo que és irreversible.
Per cert, en Roger Cohen, parlant de Nelson Mandela, diu que no ens el mereixíem. Comenta que Mandela va anteposar el futur al passat i la humanitat a la venjança, trencant així el cercle viciós del conflicte. Cohen cita Mandela: qui toca un ésser humà toca tota la humanitat.
