Saps què? Crec que em canviaré el cotxe (diu l’Aleix).

Cóm és això? Què no et va bé el que tens? (contesta la Martina). Jo encara el veig bé.

(A): Si, però li falta potència. Ja saps que sóc dels que els agrada córrer.

(M): Doncs jo, quan l’hagi de canviar, em compraré un cotxe elèctric. Saps que aquests dies, Barcelona és la capital internacional dels vehicles elèctrics? Hem tingut l’EXPOelèctric i si t’afanyes, encara pots visitar el congrés i l’exposició EVS27. Aquest cap de setmana vaig anar al passeig de l’arc de Triomf a veure l’EXPOelèctric, i vaig poder provar un parell de cotxes i algunes bicicletes elèctriques. Em van convèncer. Per cert, ara m’en vaig al EVS27.

(A): Un cotxe elèctric? Ni en broma! No corren gaire, tenen poca autonomia i a més són més cars. Ja saps que m’apunto a tot el modern, però en el tema dels cotxes, no em vull arriscar. On hi hagi un bon Turbo…

(M): A mi, els elèctrics crec que em serveixen. Corren el que cal, i la seva autonomia, que ja és de l’ordre dels 200 quilòmetres, creix cada any. A més, no veig que siguin cars. És cert que et poden costar de l’ordre de 20 mil euros, però després deixes de pagar la benzina. Saps que t’estalvies de l’ordre de 2500 euros cada any i que només amb aquest estalvi, en vuit anys pagues el cotxe? Si fas 30 mil quilòmetres anuals, enlloc de gastar-te uns 3100 euros a l’any en benzina o gasoil, en un cotxe elèctric només en gastaràs 600. A més, per què cal anar més ràpid del que és necessari?

(A): Continuo pensant que una autonomia de uns 200 quilòmetres és massa baixa. I en èpoques de crisi com l’actual, no podem pas pensar en tenir un cotxe “de ciutat” i un altre “de carretera”, oi?

(M): Cert, però hi ha una solució, que és el “range extended“, com ens explicava en Ramon Caus. És un cotxe elèctric que porta un petit generador que obté electricitat a partir de benzina o de gasoil. Si fas un viatge llarg, pots anar a la gasolinera i omplir. Però, com diu en Ramon Caus, fins a 200 quilòmetres tens un vehicle elèctric i, com que saps que l’electricitat és més barata, intentaràs anar amb motor elèctric i consumir el mínim possible de benzina. Per cert, saps que les petrolieres sembla que controlen les patents de les bateríes i posen pals a les rodes a la implantació dels cotxes elèctrics? D’altra banda, l’energia elèctrica és sempre més neta que la gasolina perquè es fa amb un “mix” o barreja, i en aquesta barreja, el percentatge de renovables és cada cop més gran (i ho ha de ser, amb els objectius 2020 de la Unió Europea). Quan penso en els meus néts, tinc ganes de fer el possible per a deixar-los un planeta en bon estat.

(A): En això dels néts crec que tens raó. A més, no t’ho volia dir, però t’he de confessar que he llegit una cosa que reconec que és atractiva. Diuen que en el marc del projecte europeu FastinCharge, s’estan estudiant sistemes per a carregar les bateries dels cotxes elèctrics sense endollar-los i sense deixar de conduir, aprofitant les parades als semàfors. Ho fan sense fils i amb camps magnètics, utilitzant el principi físic d’inducció dinàmica, un principi semblant al que fa que es transmeti energia a les olles en les cuines d’inducció. La idea és generar camps magnètics oscil·latoris amb conductors amagats sota l’asfalt, que indueixen electricitat en les bobines situades sota els cotxes i acaben carregant les bateries. El cotxe es carregarà quan ho necessiti. S’identificarà amb la seva clau secreta, rebrà una mica d’energia magnètica per a carregar la bateria a cada semàfor, i l’aplicació ens facturarà a final de mes segons el que haguem carregat i en base a la identificació automàtica del cotxe. Amb aquest sistema, sembla que no caldrà parar-se a les benzineres!

(M): Interessant, això que expliques. Veig que a tu se’t ha de captivar a través de la tecnologia, oi? Jo, crec que començaré comprant-me una bicicleta elèctrica. Així podré fer pujades que ara em són impossibles. Voldràs provar-la, quan la tingui?

(A): Mira, doncs crec que sí. La provaré. Faré una prova amb la teva bicicleta. Avisa’m quan la tinguis, d’acord?

Per cert, en Javier Gomá diu que li agrada seure prop de la finestra i mirar la gent i els cotxes, movent-se contínuament. Diu: on va tota aquesta gent? No eren feliços, on eren abans? Estan segurs que seran més feliços en el lloc de destí?