Els humans som constructors d’eines. Destrals, rodes, palanques, politges, rellotges, tisores, bicicletes i una llista inacabable. Les eines dels nostres avantpassats els van servir per a viure millor, però també van ajudar en la seva humanització. Einstein deia que sabem molt poc de l’Univers i del món que ens envolta. Però el poc que hem entès, l’hem aprofitat molt bé. Ens ha servit per a crear eines que ens ajuden a viure. Sabem molt poc sobre què són els electrons i els fotons. Però hem pogut controlar-los i ensinistrar-los. En poc més de cent anys hem passat dels primers experiments amb electricitat a poder tenir ordinadors, telèfons mòbils i càmeres digitals.

De fet, i per a ser més precisos, hauríem de dir que els humans som usuaris d’eines. Les comprem, les utilitzem, i així vivim millor. Tenim llum a les nits i ens podem comunicar de manera instantània amb els amics i familiars, siguin on siguin. Però hi ha un petit grupet d’humans, els enginyers (junt amb els fusters, els sabaters, els mecànics i d’altres) que s’encarreguen de dissenyar i construir eines per a la resta de la societat. Inventen noves eines, i utilitzen eines ja existents per a dissenyar-ne de noves.

Hi ha moltes maneres d’utilitzar les eines. Ho podem fer amb cura i saviesa, o podem fer-ne un ús barroer. En el regne animal, la saviesa consisteix en resoldre els problemes tot gastant poca energia. Ho fan les àligues, els voltors i les gavines quan planegen sense moure les ales i aprofiten les corrents ascendents d’aire. I ho fem nosaltres mateixos quan decidim fer una prova esportiva de fons, participar en una cursa o fer una travessa. En aquests casos som curosos i optimitzem tant el pes que portem al damunt com els nostres esforços.

És la saviesa que l’evolució ha cablejat en el cervell dels éssers vius. Les abelles recullen el pol·len tot volant de flor en flor en un recorregut de mínima energia que resol un problema molt complex d’optimització, l’anomenat problema del viatjant de comerç. L’evolució també ha fet que la mida dels animals no sigui més gran que la necessària per a compliment de les seves funcionalitats. La majoria d’insectes volen perquè les lleis de la física afavoreixen el vol dels organismes petits, que necessiten molt poca energia en relació a la seva mida. En canvi, els grans pterosauris voladors van desaparèixer.

El repte de l’enginyeria és l’optimització de resultats i de recursos. Les solucions innovadores i sàvies no maten mosques a canonades, sinó que ofereixen el màxim de prestacions als usuaris tot utilitzant el mínim de recursos. Els cotxes milloren constantment les seves prestacions i cada cop consumeixen menys. Els actuals electrodomèstics són eficients i de baix consum. Les aplicacions informàtiques per a telèfons mòbils han de ser útils tot adaptant-se a les prestacions limitades de càlcul que òbviament tenen aquests petits ginys i gastant el mínim de recursos per tal de no descarregar la bateria. I no parlem del que significa enviar robots a Mart per a tenir dades i fotos. La saviesa en enginyeria és aconseguir una optimització conjunta de prestacions i de recursos. És resoldre els problemes amb la nostra matèria gris, enlloc d’esmerçar una energia excessiva. Enginy enlloc de força bruta.

En enginyeria informàtica, els algorismes de complexitat logarítmica ens permeten trobar un concepte entre disset mil milions amb només 35 passos, com ja he mencionat alguna altra vegada. I per la mateixa raó podem saber on som i inspeccionar mapes des d’el nostre mòbil. A la imatge de dalt en teniu un tercer exemple: les noves aplicacions de telemedicina. Se’n comença a parlar. Permeten la inspecció de models tridimensionals de parts determinades de l’organisme d’una persona (obtingudes directament a partir dels resultats d’un escànner TAC) en un telèfon mòbil. El metge pot girar els òrgans fins veure-ho bé, escollir quins teixits vol veure i si cal, pot ampliar la imatge. Poden ser un ajut evident al diagnòstic en Centres d’Atenció que es trobin lluny dels grans hospitals. Si no ho veu clar, el metge truca l’equip mèdic d’un hospital. Tot seguit, uns i altres poden analitzar les imatges del pacient que veuen en el telèfon mòbil i poden clarificar el diagnòstic. Tot en temps real i en un telèfon. La saviesa del petit i eficient.

Per a Buckminster Fuller, la saviesa en el disseny i ús de les eines es concreta, a més, en la creació d’eines per al diàleg, per a la negociació i per a la vida. Fuller va proposar el concepte de “viviment” en contraposició al d’armament. Les noves eines del “viviment” han de servir per a viure millor i de manera solidària amb tots els habitants de la Terra i han de ser respectuoses amb el planeta, per tal que els nostres besnéts el rebin en bones condicions. Bucky Fuller deia que tots som astronautes de la nau espacial Terra. Els tripulants de les naus saben molt bé que han de viure amb harmonia i que han de tenir molta cura de la càpsula perquè s’hi juguen la vida. Malauradament, nosaltres encara no ens hem adonat que compartim una nau insignificant que vola per l’espai galàctic.

Cal reivindicar l’enginyeria, per a que les empreses tornin a omplir-se d’enginyers. Si volem produir, inventar i innovar, cal que la direcció de les empreses torni a mans dels enginyers, dels qui entenen els processos de producció i saben crear valor afegit, com diu en Joan Majó. Hem d’escollir entre la creació de valor o el diner fàcil i l’especulació a curt termini. I no és clar que anem pel bon camí. El nostre govern ha retallat els pressupostos d’investigació mentre es planteja oferir avantatges legals i fiscals als promotors de casinos. Ho explicava molt bé, ahir mateix, en Bashkim Shehu quan comparava Catalunya amb Albània. Deia que a Tirana hi ha una febre per les apostes, per la cultura del diner fàcil. Una cultura que, d’altra banda i com diu Shehu, és inherent a projectes com el de BCN World i que no deixa de ser un símptoma per al futur desenvolupament del país…

Per cert, Máire Geoghegan-Quinn, comissària europea de I+D, diu que el nou programa de recerca Europeu, l’anomenat “Horitzó 2020” tindrà un 25% més de pressupost que el darrer Programa Marc de recerca (el FP7). Mentre Europa aposta per la investigació, el pressupost català de recerca s’ha reduït de 503 milions d’euros el 2012 a 442 milions el 2014.