El diari d’ahir ens va obsequiar amb una d’aquestes rares noticies que són com una flor enmig de la grisor i del desencant. Va ser tema del dia del diari Ara: Matemàtics de la UB, la UAB, la UPC i el Centre de Recerca han signat un conveni i han creat la Barcelona Graduate School of Mathematics, la BGSMath.
La creació de la BGSMath ha aconseguit unir tota la massa critica que té Catalunya en l’àrea de les matemàtiques. Quan veiem una cosa que es fa bé, quedem sorpresos. És simptomàtic que ens sorprengui, no? En el món universitari, estem més aviat acostumats a la bogeria de voler fer-ho tot a tot arreu. L’habitual és voler tenir el màxim de titulacions, de grau i de màster, a totes i cada una de les Universitats (i si pot ser a la nostra ciutat, millor que millor). Encara que al final acabem tenint molts pocs estudiants a moltes d’elles.
Un dels objectius de la BGSMath és el d’unir recursos per captar bons estudiants estrangers, oferint una oferta interuniversitària d’excel·lència, i agrupant el millor de cada universitat. Segons el director del Centre de Recerca Matemàtica (CRM) i catedràtic de la UAB Joaquim Bruna, la idea és racionalitzar millor l’oferta d’una manera coordinada, sumar esforços i sobretot guanyar visibilitat internacional.
Ara se’ns diu que els alumnes que volen especialitzar-se a través de màsters, doctorat i recerca lògicament han d’anar a fer-ho a les Universitats de referencia en la seva àrea de treball. Llegim també que es vol traslladar la formula a altres àrees de coneixement i avançar en l’especialització i en l’oferta de màsters i doctorats d’excel·lència. És clar que cal fer-ho així. Molts ho dèiem des de fa temps. En tot cas, diuen que més val tard que mai, oi? És esperançador veure que algunes vegades ens animem a fer allò que diuen els anglosaxons: “never waste a good crisis” (no desaprofitis mai una bona crisi).
La creació de la BGSMath ens mostra que és possible anar junts, aprofitant i racionalitzant recursos i millorant la qualitat. És molt millor tenir una única “Escola de Graduats” a Barcelona que agrupi els millors professors de cada una de les Universitats, que no pas tenir màsters a cada Centre de cada Universitat (màsters que ben segur que no podrien pas tenir tan bons professors). És molt millor agrupar-se i vendre la “marca Barcelona” com a valor afegit a l’hora de captar bons estudiants que no pas malviure amb molts màsters precaris que bàsicament s’acabarien nodrint d’estudiants locals. En el món global, els nostres màsters i doctorats comencen a treure el cap i a tenir vocació global. I una de les primeres, ha estat l’àrea de les matemàtiques. Fantàstic!
