Aquests són alguns dels meus desitjos per al 2013:
1. Que ens facin cas i que no retallin més els pressupostos de ciència i de recerca. Que els nostres polítics i representants llegeixin el Manifest de la carta per la ciència. El finançament públic de R+D ha acumulat una rebaixa del 31% els dos últims anys. Si la política no canvia, els danys seran irreparables i afectaran seriosament el futur de la nostra economia. Com diu en Lluís Oro, ens caldria un gran pacte d’estat en R+D+i.
2. Que el nou govern inclogui una conselleria d’universitats i recerca, (podria ser de ciència i tecnologia), fent reviure el projecte que la Generalitat va iniciar l’any 2000 i que es va tancar l’any 2006. Els objectius d’ara fa 12 anys són tan o més vàlids en aquests moments de crisi i de retallades en els que cal prioritzar i apostar fortament per la recerca i pel futur. És clar que aquesta conselleria s’hauria de crear sense incrementar el nombre total de conselleries. Si feu l’exercici veureu que és possible. Aquests darrers anys, les universitats i la recerca han estat “la torna” que ha anat saltant de conselleria en conselleria, govern rera govern. Tot depèn de les prioritats a l’hora de formar el govern: les conselleries poden acabar agrupant uns àmbits o uns altres. La Teresa Riera diu que els governs intel·ligents inverteixen en recerca. Ben aviat veurem si és cert (vegeu nota al final).
3. Que no ens retallin més l’educació i la sanitat. Retallar vol dir prioritzar, i no sempre és clar que les retallades s’estiguin fent a les partides més adients. Entenem que cal reduir despeses i és evident que cal millorar el funcionament de les institucions. No ens indignem per les retallades, sinó per la injustícia. Constantment veiem com ens retallen el nostre benestar mentre els polítics incorren en despeses innecessàries que dilapiden els nostres impostos. Ho veiem cada dia.
4. Que escoltin els premis Nobel Paul Krugman i Joseph Stiglitz. Ens diuen que cal incentivar el creixement i reduir les desigualtats. Però és clar que també cal reduir el deute. Com diu J.M. Lasierra, ateses les dimensions d’aquest deute, cal que la solució deixi de recaure en els treballadors. Hem d’exigir que els creditors paguin una part significativa del cost de la reducció del deute.
5. Que ens posem a treballar de veritat en la construcció d’Europa. Que pensem i creiem en la unió social i política d’Europa. No una unió basada en els diners, sinó la unió solidària dels seus ciutadans. Una unió no excloent, sinó basada en el respecte a la diversitat de les cultures, en l’estat del benestar, en la solució negociada dels conflictes i en el respecte als drets humans. L’Europa dels cafès de George Steiner, dels cafès on s’escriu poesia, es conspira i es parla de filosofia. Aniríem millor si algunes de les transferències (defensa, política exterior, medi ambient, recerca i d’altres) es fessin cap amunt, cap Europa, i no cap avall. Al segle XXI, Daniel Cohn-Bendit creu que haurem de buidar els Estats per a omplir Europa i les organitzacions mundials.
6. Que fem cas a savis i experts com en Joan Majó. En Joan Majó ens parla de la responsabilitat dels polítics, de que és urgent fer una reconversió del sistema productiu i de la necessitat que les persones formades, els enginyers, tornin al lideratge en les empreses. Com deia el pintor Antonio López ara fa dos anys, “habria que escuchar a los hombres de ciencia más que a los banqueros. Asi debe ser por el bien de todos“.
7. Que pensem que som uns éssers insignificants en mig de la buidor de l’espai, com deia Buckminster Fuller. Fuller insistia en remarcar que som passatgers de la nau espacial “Terra”. És una imatge que ens baixa els fums, ens fa veure el poc que som, i ens suggereix que hem de cuidar la nostra nau i que és bo que estem ben avinguts, per al nostre bé, com els astronautes a les seves naus. És un bon antídot contra la vanitat. Bucky Fuller va també inventar el terme “viviment” (livingry en anglès) en contraposició a armament, o “weaponry”. Deia que cal reconvertir les actuals capacitats tecnològiques de l’home, traspassant-les des de l’armament cap al viviment, cap un viviment avançat que reverteixi en tota la humanitat.
8. Que siguem valents en la lluita contra la corrupció. En Vicens Navarro proposa, per exemple, un increment de les partides pressupostàries destinades a prevenir i controlar el frau fiscal, tot millorant i incrementant les inspeccions fiscals. També proposa que es prohibeixin els productes financers especulatius i que s’instauri un impost sobre les transaccions financeres. Tan de bo, al cap de més de quaranta anys, poguéssim veure implantada la taxa Tobin!
9. Que fem cas a l’historiador Tony Judt. Judt ens animava a participar en el debat polític i ens va proporcionar les eines necessàries per imaginar una nova manera de governar-nos, una manera millor de viure. La visió de Tony Judt era la d’una Europa progressista i socialdemòcrata. Judt ens deia que la socialdemocràcia no és un concepte econòmic, és un concepte moral. Requereix confiança, perquè els meus impostos es faran servir per ajudar a altres. Deia que la socialdemocràcia és la millor de les opcions que tenim avui: l’Estat ha de fer coses que ningú faria i que són necessàries. Deia també que les societats son més governables quan son igualitàries i generen confiança social. Si no son igualitàries, els governs tendeixen a no actuar, abans que generar controvèrsies. I quan la confiança es desgasta, es molt difícil de recompondre-la.
10. Que aprofitem els nostres coneixements de ciència i tecnologia per a tenir cura del nostre planeta i per deixar un món digne als nostres néts i besnéts. Que siguem sostenibles amb el medi ambient. Que pensem en allò de “any nou, vida nova”, i, com diu en Federico Mayor Zaragoza, tornem a començar amb una cultura respectuosa amb la Natura i amb la Mare Terra i amb estils que curin els embolics i els greuges que li hem estat fent durant les darreres dècades. Com diu en Freeman Dyson, “Per desgràcia i fins ara, els moviment en defensa del medi ambient s’han concentrat en els mals causats per la tecnologia enlloc de fixar-se en les coses bones que aquesta encara no ha aconseguit”. Ens hi posem?
Bones festes!
Nota: Aquest article va ser escrit el 25 de desembre de 2012. Dos dies després, el 27 de desembre, ja coneixíem la composició del nou Govern de la Generalitat, i vam poder constatar que no tindríem cap Conselleria pels temes de ciència, recerca i tecnologia. El dia següent, 28-12-12, els diaris parlaven del nou govern però ni tan sols mencionaven aquests aspectes de ciència i recerca. De fet, en l’edició en paper del diari Ara del divendres 28 de desembre, les paraules “ciència” i “recerca” no apareixen.
