Fa una setmana, el divendres 13 de juliol, la Milagros Pérez Oliva va parlar a la sessió de clausura de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat, i va impartir una conferència sobre com els mitjans de comunicació alimenten l’autoritarisme. Podeu escoltar-la aquí, val la pena. Deixeu-me que, de tot el que va dir, en remarqui dues idees.
Una de les coses que ens explicava la Milagros Pérez Oliva és que internet molt sovint substitueix la verticalitat per l’horitzontalitat, tot trencant amb la “auctoritas“, l’autoritat moral. Sabem que l’auctoritas és la legitimació social que ve donada pel saber. No és una imposició d’autoritat. La posseeix la persona que té coneixements per emetre idees fonamentades sobre una matèria i que és respectada. El seu valor es basa en la conformitat dels altres.
Potencialment, internet incrementa les nostres possibilitats d’estar informats. Però cal anar a fonts fiables, a fonts amb “auctoritas”, a documents revisats i contrastats. No ens podem creure tot el que trobem a internet. Això, ho hem de saber explicar bé als nens, als joves i als nostres estudiants, per a que sàpiguen cercar bé i separar el blat de la palla. En el cas ja més concret de la ciència, us podria citar exemples concrets d’estudiants de màster i doctorat i de joves investigadors que acaben citant i creient-se el que han vist a documents sense cap credibilitat. Hem d’aprendre a usar internet. Així com hem aprés que les tisores no s’agafen per la punta, hem d’aprendre que la informació de la xarxa sempre cal passar-la pel garbell de la credibilitat, de la “auctoritas” i de la denominació d’origen. Si ho fem amb els vins, perquè no ho hem de fer amb la informació que ens arriba?. El garbell de les informacions és el primer pas cap a la comprensió.
Un segon aspecte que va tractar la Milagros Pérez Oliva va ser el de la diferència que hi ha entre llegir en paper i llegir en pantalla. Els llibres porten a una lectura profunda i lineal (que s’inicia en l’estructura física dels papirs). La pantalla ens porta a “passar per sobre” a lliscar i picotejar tot saltant d’un lloc a l’altre. Hi ha diversos estudis que mostren que aquesta lectura discontínua és un altre element que dificulta la comprensió. Ens ho diu molt bé la Judit Carrera. Ens diu que la informació, com l’experiència, necessita temps i assossec per poder ser processada i convertida en coneixement, memòria i pensament crític.
Internet és una eina, una eina molt potent que ens està canviant. Però la responsabilitat de l’ús de les eines és sempre nostra. No la podem defugir. Els ganivets ens ajuden a tallar el pa, però també poden ser armes agressives. Si la informació indiscriminada a internet no ens serveix per a incrementar la nostra comprensió, no ens serveix per a res. És millor entendre poques coses que llegir-ne moltes. Encara que només sigui per la satisfacció d’aquell moment en què pensem: “ara ho entenc!”. Ens apuntem a anar cap a la societat de la comprensió?
En Manuel Azaña va dir que “si els espanyols només parléssim del que sabem, es produiria un gran silenci… que podríem aprofitar per estudiar”. Crec que també s’ens pot aplicar als catalans.
Acabo amb un acudit del Roto: “gràcies a les noves tecnologies, m’informo al moment i ho oblido a l’instant”…
hola pere, m’agraden moltíssim els teus articles i especialment aquest que parla de comunicació. no puc estar més d’acord amb les teves afirmacions, i m’ha sorprès molt positivament una expressió que et manllevaré a partir d’ara “hem d’aprendre que la informació de la xarxa sempre cal passar-la pel garbell de la credibilitat, de la “auctoritas” i de la denominació d’origen. Si ho fem amb els vins, perquè no ho hem de fer amb la informació que ens arriba?. El garbell de les informacions és el primer pas cap a la comprensió” sobretot per la referència al vi i les DO, q neixen com a manera de controlar els orígens i la qualitat del raïm. genial!
Estou contigo nessa ide9ia de que o iatropmnte e9 pensar na melhoria dessa realidade de agora, desse momento historico.Mas me diga uma coisa. Vocea consegue pensar em melhoria sem que exista uma escalada em que num sentido seja melhor e no outro seja pior? Eu ainda ne3o consigo. Acreditar em mudane7a que leve e0 melhoria e9 acreditar no progresso, num sentido bem prf3ximo do aureliano.c9 nesse sentido que eu abrae7o a ide9ia de que exista um caminho mais prf3ximo do que e9 certo. Mesmo que a gente ainda ne3o o enxergue com clareza.Talvez me falte reflexe3o, mas eu acho que a improdutividade pode acontecer nas duas vertentes, dependendo do interesse:He1 cientistas que buscam verdades para satisfazer uma sede intelectual de conhecimento, sem falar nos que fazem grandes descobertas para lane7ar mais creme na indfastria de cosme9ticos.Por outro lado, tenho achado a proposta da filosofia contempore2nea, de sujeitos como Richard Rorty, poliff4nica e inerte. Ne3o se pode fundamentar o conhecimento, quem dire1 poledticas. Cada um fala o quer, todos batem palma e nada muda.Por fim, no meu sonho possedvel, troco a descoberta de novas gale1xias pela descoberta de uma receita de capim tiririca com pedra, que acabe com o problema da fome. Troco a poliff4nia improdutiva e inste1vel, pela execue7e3o verdadeira de uma ide9ia batida e demodea como a da fraternidade ou a da igualdade. Pena que ne3o e9 assim te3o fe1cil! rsForte abrae7o!
Discute a histf3ria das reflexf5es hunmaas sobre as origens do universo, mas para isso precisa abrir uma boa e rica discusse3o sobre a filosofia por tre1s da cieancia. O que nos de1 a oportunidade em alto nedvel de pensar sobre nossos limites cognitivos e a nossa capacidade ou incapacidade de pensar fora da caixa. Extremamente fe1cil de ler, pulando algumas poucas partes mais te9cnicas (ver resenha que fiz aqui.)