No és el mateix sentir-nos poderosos i amos del nostre territori, que veure’ns des de la lluna i adonar-nos que sóm insignificants en mig de la buidor de l’espai. Buckminster Fuller insistia en remarcar que som passatgers de la nau espacial “Terra”. És una imatge que ens baixa els fums, ens fa veure el poc que som, i ens suggereix que hem de cuidar la nostra nau i que és bo que estem ben avinguts, per al nostre bé, com els astronautes a les seves naus.
En Buckminster Fuller va ser un dissenyador visionari. Va dissenyar cotxes i cases futuristes, va estendre el concepte de cúpula geodèsica (va dissenyar la de l’exposició universal de Montreal l’any 1967), va proposar una projecció icosaèdrica per als mapes del mon, i va insistir en el concepte de “dissenyador global”. El dissenyador global, segons Bucky Fuller, ha d’usar les troballes de la ciència i de la tecnologia, tot transformant-les en eines per a la felicitat humana a nivell mundial i sostenible. Pot sonar a utòpic, però les utopies ens calen, no?
Bucky Fuller va també inventar el terme “viviment” (livingry en anglès) en contraposició a armament, o “weaponry”. Deia que cal reconvertir les actuals capacitats tecnològiques de l’home, traspassant-les des de l’armament cap al viviment, cap un viviment avançat que reverteixi en tota la humanitat. El mon s’ens ha globalitzat a nivell econòmic. No sembla lògic que comencem a pensar en globalitzar-lo a nivell científic i tecnològic?. Aquí, la societat civil hi té molta feina pendent i molt a dir.
Vicenç Navarro, al seu recent llibre “Hay alternativas” que ha escrit amb Juan Torres i Alberto Garzón, ens diu que cada dia, al mon, es gasten 4000 milions de dòlars en armes mentre moren 35000 persones de fam (pàgina 170). Us recomano que llegiu les 115 propostes que fa (pàgines 204 a 225). Viviment és saber resoldre per exemple el problema de la fam al mon, quan sabem que tenim prou aliments i quan sabem que tenim els mitjans tecnològics per fer-los arribar a tots els llocs on en manquen.
Tenim un informe d’Intermón Oxfam, titulat “Detalls mortals de necessitat”, que mostra fins a quin punt 26 estats s’han burlat dels embargaments d’armes, impostos tant per les Nacions Unides com per organismes regionals o multilaterals. L’ONU ha convocat una reunió per aquest mes de juliol a Nova York per redactar un nou Tractat de Comerç d’Armes internacional. És una gran oportunitat perquè els diplomàtics arribin a un acord. Des d’Oxfam es fa una crida per posar fi a dècades de comerç irresponsable d’armes. Aquí en teniu els detalls.
Godfrey H. Hardy, al seu llibre “Apologia d’un matemàtic”, ens donava una visió pessimista de la ciència i de la tecnologia. Deia que “Es diu que una ciència és útil si el seu desenvolupament tendeix a accentuar les desigualtats existents en la distribució de la riquesa, o si promou d’una manera més directa la destrucció de la vida humana”. Malauradament, té una mica de raó. La ciència i la tècnica son neutres, però l’us que en fem es basa en principis ètics més aviat dubtosos. Gastem molt més en armament que en viviment, i l’increment constant de les desigualtats es basa en part en els nous avenços tecnològics. Tots plegats tenim la responsabilitat de canviar les coses i de fer un ús responsable i ètic dels nous desenvolupaments. Tots plegats hauríem d’aconseguir que l’afirmació de Hardy arribés a ser falsa.
Acabo amb una noticia positiva. Científics de Israel, Iran, Jordania i Turquia estan treballant conjuntament en el projecte SESAME. El projecte comporta la construcció d’un sincrotró, a Jordania, per generar radiacions necessàries per a la recerca farmacèutica i bioquímica a la regió. Els quatre països han fet ja una inversió conjunta de 20 milions de dòlars. Partícules per a la pau i la salud. No tot és tant negre com ho pintava en Hardy.
Apostem pel viviment?
